Escrits
Ahir al matí, aprofitant que tenia festa, vaig anar a fer un cafè amb anís del mono a la cafeteria-llibreria l’Occità de Vic i, de pas, a veure l’exposició conjunta de la Rokins i l’Argerich (C. Sant Vicenç, 4. Fins l’1 de març). Vaig seure a la taula que hi ha just a sota de l’obra “Fràgil” de la Rokins −obra que, per cert, està a la venda, com les altres que hi exposa−. Aneu-hi a treure el cap, val la pena.
Però anem al gra: a la taula del costat hi havia dues noies que parlaven d’algú i, de cop i volta, vaig sentir que una deia “...és que n’estava fins als òrgans...”. Em vaig quedar parat. Tots hem sentit −i dit, alguna vegada− el vulgar “N’estic fins als collons/ous” i recordo que fa anys de tant en tant algú deia un pseudofeminista “N’estic fins als ovaris” −pseudofeminista perquè, en el fons, és un calc de l’expressió original sense cap mena de gràcia−. Ara bé, “els òrgans”? Això no ho havia sentit mai. No sé si és una expressió única de l’idiolecte de la persona que ho va dir o si hi ha més gent que l’utilitza habitualment, però tot donant-hi voltes em vaig adonar que aquesta expressió dóna molt joc, perquè pot contenir diversos matisos segons el context.
Reflexionem-hi: a part de referir-se als òrgans sexuals, també es pot referir als de l’aparell respiratori (“No parava d’enviar-li missatges al mòbil, n’estava fins als òrgans: no la deixava respirar tranquil·la”) o als de l’aparell digestiu (“N’estava fins als òrgans d’aquella situació: era per cagar-s’hi”). Però, posats a desbarrar, també podria referir-se als òrgans del Govern (“N’estic fins als òrgans de l’incompliment de l’Estatut”). I segur que podríem trobar més accepcions. Tot i que el significat general és el mateix, cada situació li atorga un matís de significat concret, més enllà dels estrictes ous/ovaris.
Això sí que és llengua viva, canviant, popular, que es regenera sense caure en barbarismes o calcs fàcils del castellà.
Des d’aquí dedico un brindis −amb anís del mono− als òrgans d’aquesta noia que sense adonar-se’n m’ha ensenyat una nova expressió. Una expressió que començaré a utilitzar avui mateix.
Però anem al gra: a la taula del costat hi havia dues noies que parlaven d’algú i, de cop i volta, vaig sentir que una deia “...és que n’estava fins als òrgans...”. Em vaig quedar parat. Tots hem sentit −i dit, alguna vegada− el vulgar “N’estic fins als collons/ous” i recordo que fa anys de tant en tant algú deia un pseudofeminista “N’estic fins als ovaris” −pseudofeminista perquè, en el fons, és un calc de l’expressió original sense cap mena de gràcia−. Ara bé, “els òrgans”? Això no ho havia sentit mai. No sé si és una expressió única de l’idiolecte de la persona que ho va dir o si hi ha més gent que l’utilitza habitualment, però tot donant-hi voltes em vaig adonar que aquesta expressió dóna molt joc, perquè pot contenir diversos matisos segons el context.
Reflexionem-hi: a part de referir-se als òrgans sexuals, també es pot referir als de l’aparell respiratori (“No parava d’enviar-li missatges al mòbil, n’estava fins als òrgans: no la deixava respirar tranquil·la”) o als de l’aparell digestiu (“N’estava fins als òrgans d’aquella situació: era per cagar-s’hi”). Però, posats a desbarrar, també podria referir-se als òrgans del Govern (“N’estic fins als òrgans de l’incompliment de l’Estatut”). I segur que podríem trobar més accepcions. Tot i que el significat general és el mateix, cada situació li atorga un matís de significat concret, més enllà dels estrictes ous/ovaris.
Això sí que és llengua viva, canviant, popular, que es regenera sense caure en barbarismes o calcs fàcils del castellà.
Des d’aquí dedico un brindis −amb anís del mono− als òrgans d’aquesta noia que sense adonar-se’n m’ha ensenyat una nova expressió. Una expressió que començaré a utilitzar avui mateix.
