Epigrames, de Marcial

Us reprodueixo uns quants epigrames, molt divertits, de Marcial, poeta llatí del s.I. Hem perdut la tradició de fer versos satírics ─o almenys queda poca gent que en faci─. Quan comparo aquests epigrames amb els poemes més aviat tristois, de poeta desesperat que es llepa les ferides, que abunden tant des de fa dècades ─una herència directa del romanticisme─, penso que potser ens hem tornat massa seriosos, que potser seria bo deixar-nos anar de tant en tant i satiritzar, amb enginy i per mitjà de la poesia, tot allò que no ens agrada i tots aquells que ens fan més ràbia. Saltarien guspires.

Llibre Primer

28
Qui creu que l’Acerra put a vi de la vetlla
s’equivoca: l’Acerra beu sempre fins al matí.

47
Fa poc en Diaule era metge, ara és enterramorts:
allò que fa d’enterramorts, ja ho feia de metge.


Llibre Segon

42
Zoil, per què embrutes el bany posant-hi el cul?
Si vols embrutar-lo més, Zoil, posa-hi el cap.

58
Quan depiles el teu pit, les teves mans, els teu braços,
quan la teva verga afaitada està envoltada de pocs pèls,
fascines Labiè, qui ho ignora?, la teva xicota.
Qui fascines, Labiè, quan et depiles el cul?

80
Fugint de l’enemic, en Fanni s’ha suïcidat.
No és una bogeria, pregunto, morir per no morir?


Llibre Tercer

8
En Quint estima la Tais. "Quina Tais?" "Tais la bòrnia."
A la Tais, li falta un ull; a en Quint, tots dos.


Llibre Quart

41
Per què, quan vols recitar, et tapes el coll amb una bufanda?
Les nostres orelles la necessiten molt més.

Llibre Sisè

57
Amb ungüent, Febus, simules una cabellera fingida
i cobreixen la teva sòrdida calba uns cabells pintats.
No cal cridar el barber per aquest cap:
una esponja, Febus, pot afaitar-te millor.


Llibre Desè

43
Ja és la setena esposa, Fíleros, que has enterrat al teu camp.
A ningú li produeix el camp, Fíleros, tant com a tu.


Llibre Onzè

67
Viu no em dónes res; m'ho donaràs, dius, després de morir.
Si no ets imbècil, Maró, ja saps què és el que desitjo.

107
Em retornes el llibre desenrotllat fins al final,
com si l'haguessis llegit sencer, Septicià.
T'ho has llegit tot. M'ho crec, ho sé, me n'alegro, és veritat.
Igual que jo m'he llegit els teus cinc llibres.


(Marcial, Marc Valeri. Epigrames. Edicions la Magrana. L'Esperver Clàssic, 4. Barcelona, 1994. Traducció d'Antoni Cobos Fajardo).

"Fire and Ice", de Robert Frost

"Fire and Ice" és segurament el poema més conegut de Robert Frost -amb permís del cèlebre "The Road not Taken"-. La raó és ben senzilla: es tracta d'un poema breu amb un vocabulari no gaire complicat i amb una rima molt clara i marcada. Tot plegat ajuda a memoritzar-lo, cosa que suposo que s'agraeix si te'l fan estudiar a l'institut o a la universitat. El tema que tracta -com serà la fi del món- és una altra raó per la seva popularitat, perquè és fàcil que la gent es vegi en cor d'especular i dir-hi la seva.

M'he fixat que al Youtube moltes persones hi pengen la seva particular versió audiovisual del poema, una tendència molt anglosaxona que aquí de moment no ha acabat d'arrelar. Us poso només un dels nombrosos vídeos que hi he trobat.

T6

Fa pocs dies el TNC ha fet un pas endavant amb el projecte T6, vigent des de l'any 2002. Es crearà una companyia estable d'actors que representarà les obres dels sis joves talents escollits pel període 2010-2011 (Josep Maria Miró, Cristina Clemente, Jordi Casanovas, Marta Buchaca, Pere Riera i Carles Mallol). Seran un total de sis obres durant aquests dos anys. Us poso els enllaços a la notícia que ha aparegut en diversos mitjans de comunicació.

Vilaweb

Avui

Abc

El Mundo

El Periódico

"Ascens d'un piano al vuitè pis", de Cèlia Sànchez-Mústich

Feixuc, com una àliga captiva.
Esvelt com la balena que salta arran d'escuma.
T'enlaires a tocar dels balcons.
Perplex com un brau, envesteixes les baranes.
Com un esqueix de nit, negre i brillant.
Sever com un taüt i sumptuós.
Puges, temorenc del destí que ja t'acuita:
uns dits menuts i barroers
malferiran, sobre el teu cos, les partitures.

(Sànchez-Mústich, Cèlia. Taques. Edicions 62, Els llibres de l'Escorpí. Barcelona, 1997. Pàg. 18)

Kind of Blue, de Miles Davis

Diumenge passat en David Castillo ens recordava que aquest any es compleix el cinquantè aniversari de l'edició de "Kind of Blue", el mític disc de Miles Davis. Penso que avui és un dia tan bo com qualsevol altre per escoltar-ne una peça. És tan senzill com apretar el play i deixar-se endur, lentament, per la tendresa.

"Miles Davis." Getty Images. Getty Images, Inc., 1999-2008. Answers.com 12 Feb. 2009.

“L’escapada”, finalista al premi Poesia Breu d’Olot

Amb aquest poema vaig ser un dels finalistes del IX Certamen de Poesia Breu que es va celebrar ahir a la ciutat d’Olot. El premi l’organitza des de fa uns anys el centre l’Esplai de l’Obra Social “la Caixa” de la capital de La Garrotxa.

Moltes gràcies a la Margarida per l’excel•lent lectura que va fer del poema i felicitats a en Ramon Minovas, que va ser el guanyador.

L’escapada

Tornar tots els rebuts.
Donar de baixa el llum, el gas i l'aigua.
Buidar el compte corrent i cancel·lar-lo.
Regalar el cotxe a un lladre.
Llençar a l’abocador
els electrodomèstics.
Instal·lar un pany amb forrellat
a la porta de casa.

Quedar-se immòbil,
respirar lentament.

Dissoldre’s mica en mica en l’aire.

Esdevenir la brisa que amb prou feines
passa, lliscant, i t’esborrona
la pell.

Bases Premi Teatre Caixa Manlleu 2009

A tots els grups de teatre no professional: podeu consultar les bases del 9è Premi de Teatre C. Manlleu 2009 clicant aquest enllaç.

Parelles artístiques a Manlleu

L’exposició Parelles Artístiques: Experiències creatives per la salut mental 2008-2009 ha deixat Vic i ara s’instal·la a Manlleu (Sala de Can Patalarga) a partir de demà i fins l’1 de març.

Recordem que es tracta d’una exposició itinerant que anirà fent ruta per diverses poblacions de la Catalunya interior i que, un cop acabi el seu recorregut, hi haurà la possibilitat d'adquirir les obres en una subhasta.

Nou poema a l'Illa

He afegit un altre poema traduït a L’Illa de Graves: “To a Poet in Trouble” (“A un poeta amb problemes”).

És un poema amb una vessant prou divertida que, al mateix temps, s’inscriu en aquella tradició segons la qual els poetes només poden fer una bona obra si passen per penúries diverses.