Distopies

Quatre maneres de dir a reveure

2010-06-16T16:56:00.004+02:00

I

Philip McLeod, escorta suplent i pusil·lànime dels Restless Basketball Players, és cridat al vestidor per l’entrenador i el fisioterapeuta del club. “Si vols ser titular”, li diuen, “hauries de reforçar més els braços. No te’n sortiràs mai si sempre que intentes encertar un triple la pilota se’t queda a un metre de la cistella. Aquests braços... els has d’exercitar”. L’endemà mateix Philip es matricula al gimnàs de la cantonada i comença a fer peses. “Necessito aquest complement”, es diu a si mateix, “i d’aquí a un temps estaré preparat per saltar a la pista. M’hi he d’esforçar de valent”. S’adona que fer peses li agrada, però que també li agrada, tant o més, mirar els altres gimnastes com en fan. A mesura que passen les setmanes sent una obsessió creixent pel gimnàs. Arriba un moment en què dedica més hores a exercitar els bíceps −i a mirar com els altres els exerciten− que a entrenar amb els seus companys de bàsquet. Al cap d’un any, l’escorta suplent i pusil·lànime demana cita amb l’entrenador i li pregunta, tot estranyat, com és possible que hagi reforçat tant els braços però encara no sigui titular. Amb la mosca al nas, l’entrenador se’l mira com si tingués davant un foll sense remei, respira fondo i contesta: “Home, com vols jugar si no has vingut als entrenaments des de fa mesos? De què et serveixen aquests bíceps si ja has oblidat com fer botar la pilota al parquet? Abans no eres titular, però és que ara, ja t’ho dic ben clar, estàs fora de l’equip”.

II

Julien Sorel decideix reescriure la seva història per evitar la guillotina. Se’n surt prou malament: no mor guillotinat, però tampoc no coneix les belles dames de l’aristocràcia rural i parisenca que li proporcionaven tants plaers, no s’apropa al roig ni al negre, no viatja, no coneix la gran ciutat, ni tan sols sent el cuquet de la conxorxa perquè no fa mai amistat amb ningú. Mor als noranta anys, després de dedicar-ne setanta-un a recitar en veu alta la Bíblia en llatí, amb la fusteria familiar com a únic paisatge vital i les garrotades del pare ressonant-li insistentment a les orelles.

III

Joan Bonet és un estudiant d’arqueologia d’allò més prometedor. Gràcies a unes notes remarcables i al bon cor del seu tutor, li ofereixen unes pràctiques d’estiu en un jaciment de restes neolítiques. S’havien convocat poques places i Joan Bonet no se sap avenir de la sort que ha tingut. Per uns moments se sent l’home més feliç del món, però insegur com és mena, de seguida pensa que no està preparat per fer les pràctiques i pren la determinació de tancar-se al seu estudi. Vol aprendre tot el que li pot ser útil abans d’acceptar l’oferiment. Durant setmanes gairebé no surt del seu cau d’estudiant. Només dorm quatre hores cada nit i menja entrepans que compra preparats, en packs de quatre, i que guarda al congelador per no haver sortir de casa si no és imprescindible. Es fa enviar dotzenes de llibres d’Alemanya i dels EUA per estudiar al detall la biografia i les investigacions dels millors arqueòlegs europeus, nord-americans, àrabs i israelians. Quan acaba de llegir tots els llibres, que devora un rere l’altre, els torna a començar per si s’ha deixat alguna dada important. No content amb això, obté unes mostres clandestines de restes mil·lenàries gràcies a un obscur portal d’internet allotjat a la Xina. Es dedica a fer experiments d’amagat. Perd del tot la noció del temps fins que, tres mesos després, exhaust i marejat, amb aspecte de mort desenterrat, surt de l’estudi decidit a donar per acabada la seva formació. Menja, es dutxa, dorm vint-i-quatre hores seguides. Quan es lleva veu de reüll el telèfon mòbil, oblidat en un cantó de la tauleta de nit. Dotzenes de missatges de veu, trucades perdudes i sms se li han acumulat al llarg de les últimes setmanes. Els primers són del professor demanant-li que confirmi la seva assistència a les pràctiques. Els següents són de companys de la facultat que, encuriosits per saber si algun dia es presentarà al jaciment, li pregunten si es troba bé. Les més recents són del seu millor amic. Li explica que les pràctiques han sigut la millor experiència de la seva vida, alhora que es preocupa pel seu estat de salut. Després d’uns moments de reflexió, Joan Bonet s’arreplega del disc dur cerebral tots els coneixements adquirits durant el seu aïllament i prem sense recança la tecla supr.

IV

A reveure, amables internautes. Moltes gràcies a tots els que heu tret el cap a Distopies durant aquests dos anys. Ha estat un plaer compartir vint-i-quatre mesos d’apunts i comentaris amb vosaltres.

Us envio una salutació ben afectuosa. Que els fats us siguin favorables.

Distopies, 16/06/2008 – 16/06/2010

Maggie: A Girl of the Streets (Stephen Crane, 1893)

2010-06-11T17:55:00.008+02:00

Maggie: A Girl of the Streets, novel·la curta d’unes setanta pàgines, explica la vida dels Johnsons, una família misèrrima del barri novaiorquès de Bowery de finals del s.XIX. Amb un pare violent, que mor essent encara jove, i una mare alcohòlica i inestable, el futur de Maggie, Jimmie i Tommie es presenta francament difícil. Tommie, un nadó desatès i maltractat, mor poc després de néixer i Jimmie es converteix en un jove gandul i problemàtic que no perd ocasió d’embolicar-se en tot tipus de conflictes i baralles. D’altra banda, Maggie, la noia de la família, que treballa en una fàbrica de camises en un ambient insalubre i un amo repugnant, és l’única del Johnsons que somia a millorar la seva situació, tot i que no troba la manera d’aconseguir-ho. Durant un temps es relaciona amb Pete, el millor amic de Jimmie, però el noi resulta ser un pinxo, condescendent però dèbil d’esperit, que abandona Maggie a la mínima que se sent pressionat pels comentaris negatius d’una amiga. Víctima de la desesperació i de les nul·les oportunitats per tirar endavant, Maggie acaba prostituint-se i al final és assassinada.

Stephen Crane, que també va escriure poesia, va ser un bon cronista dels ambients decadents de la Nova York del seu temps. Writing New York: A Literary Anthology (The Library of America) −una recopilació de textos periodístics, poesia i relats amb la Gran Ciutat com a teló de fons− inclou un article de Crane sobre els fumadors d’opi, una droga que estava de moda en aquella època. Explica com els consumidors aconseguien la substància, qui, com i quan en prenia i les conseqüències personals i socials del seu consum.

Stephen Crane no mostra un país com sovint ens l’han explicat. Els EUA de Crane no és aquella terra dels somnis on tothom que té talent i ganes de treballar pot enriquir-se amb facilitat. La Nova York de Crane és un perímetre tancat i asfixiant, en el qual la misèria del treballadors i els immigrants acabats d’arribar està a l’ordre del dia. Influïda pel naturalisme, la nouvelle Maggie: A Girl of the Streets arriba a la conclusió que no hi ha possibilitat d’ascens social, ja que qui neix pobre, marcat per una família en plena davallada i un barri violent, està predestinat a rebolcar-se pel fang pudent de la seva desgràcia.

Qualitats literàries a banda, penso que Maggie és un document interessant que recomanaria a tothom que se senti atret per la sociologia i la història dels EUA.

(Il·lustració coberta: Leonard Baskin)

Broken Flowers (Jim Jarmusch, 2005)

2010-06-03T17:04:00.010+02:00

Don Johnston (Bill Murray) és un seductor en hores baixes. Vestit amb xandall i sabates −un look que recorda certs personatges del Cinturó de Bcn−, es dedica a seure al sofà i a mirar la tele en comptes d’esforçar-se a conservar la seva última conquesta, una atractiva rossa anomenada Sherry (Julie Delpy) que està farta de la seva falta de compromís. Poc després que Sherry l’abandoni, Don llegeix una carta de color rosa que li ha enviat, suposadament, una de les dones amb qui va mantenir relacions sexuals dues dècades enrere. La carta no porta nom ni adreça i l’autora es limita a explicar que Don la va deixar embarassada, que va tenir un fill i que aquest noi, que ara té dinou anys, ha decidit investigar qui és el seu pare (ella s’ha negat a donar-li cap pista). Don no sap si donar crèdit a la carta, però el seu veí i millor amic, un fanàtic de les trames policíaques, l’anima a visitar totes les nòvies d’aquella època per mirar de treure’n l’entrellat.

Així, l’antiheroi Don emprèn un viatge al llarg dels EUA, que no és només un viatge físic, sinó també un retorn al passat. Seguint les rutes traçades, es va trobant totes les examants i n’obté rebudes més o menys cordials, però cap resposta ni indici clar del que està buscant.

La majoria d’aquestes dones tenen en comú que han aconseguit un notable èxit professional, viuen en cases àmplies i no els falten diners, però desprenen un aire d’insatisfacció que indica que la vida no els ha anat tan bé com pot semblar a primera vista −em recorden el personatge interpretat per Annette Bening a American Beauty−. Un cop fetes les visites, Don es resigna a tornar a casa per reprendre la seva rutina de sofà i tele. Li queda el dubte de si el seu hipotètic fill és un dels nois amb qui ha topat al principi i al final del viatge. No sabrà mai si una part seva romandrà per a la posteritat, o si morirà sense haver deixat res perdurable, a part d’alguns cors trencats.

Broken Flowers inclou alguns dels elements característics del cinema de Jim Jarmusch:

- La importància de la música (jazz, pop, clàssica), amb temes ben escollits que formen bandes sonores de qualitat.

- La pintura de Hopper, que es reflecteix als films de Jarmusch en escenes de persones o objectes solitaris, envoltats d’una aurèola decadent però atractiva.

- La divisió de la història en diversos capítols (semblants als actes d’una obra de teatre) més o menys autònoms, que en algunes pel·lícules poden arribar a funcionar com a curtmetratges independents.

- Diàlegs perspicaços, que defugen tòpics però que sonen naturals.

- La presència d’un o més elements simbòlics que serveixen de connexió entre els diversos punts de la trama: a Permanent Vacation és el jazz, a Night on Earth el taxi, a Coffe & Cigarettes el cafè i el tabac... A Broken Flowers l’element de connexió és el color rosa (de la carta, de les flors, de la màquina d’escriure, de la decoració de les cases), que connota la insatisfacció dels personatges amb la seva etapa de maduresa i el consegüent retorn simbòlic a la infància o adolescència per mitjà d’aquest color.

A Broken Flowers Jarmusch no concedeix a l’espectador un final fàcil i esperat, sinó que el deixa obert a diverses interpretacions: ¿quina de les examants és la mare del seu fill? ¿Algun dels nois que Don es troba al principi i al final del viatge és realment el seu fill? ¿Ha perdut l’oremus i veurà un possible descendent en cada noi que es trobi a partir d’ara? ¿O tot plegat ha sigut un invent de Sherry, que amb una carta falsa hauria perpetrat la venjança més perfecta −no una simple mala passada, sinó aconseguir que Don es qüestionés la manera com ha enfocat tota la seva vida−?

Més apunts sobre Jim Jarmusch (1) – (2) – (3) – (4)

Josep Palau i Fabre

2010-05-27T19:20:00.024+02:00

“Cant espiritual” és un dels poemes més coneguts i celebrats de Josep Palau i Fabre, amb permís de “La sabata”, “Comiat” i “Jo em donaria a qui em volgués”. Dins dels Poemes de l’alquimista també em va impactar, durant força temps, la sèrie dedicada als colors.

A “Cant espiritual” Palau i Fabre es dirigeix de tu a tu a Déu, amb un to sincer, directe però respectuós, com qui es troba amb algú a qui s’admira profundament després d’anys de tracte i de confiança. I ho fa per dir-li que no creu en Ell, tot suplicant-li que es manifesti per demostrar-li que està equivocat, ja que sent la necessitat de creure-hi:

D’entrada el poema pot semblar una contradicció sense sentit: com pots dirigir-te a algú per dir-li que no creus en la seva existència? Pel sol fet d’adreçar-t’hi ja fas implícit el seu reconeixement, de manera que la repetició sistemàtica del “No crec en tu, Senyor” podria arribar a semblar irònica o fins i tot burlesca. Però aquesta interpretació no és satisfactòria, com tampoc no ho seria qüestionar la lògica interna del poema, ja que evidentment Palau i Fabre no era un boig, ni un il·luminat, ni tampoc un mal poeta. És preferible interpretar el Cant segons la teoria de la negative capability de John Keats. Així, veiem com el poeta sent una necessitat gairebé visceral de creure en Déu, d’entrar-hi en contacte, però a la vegada el seu raciocini li ho impedeix, i en conseqüència no li queda més remei que aprendre a viure en la incertesa, en el coneixement parcial de les coses, i a recrear-se amb la impossibilitat d’atènyer l’absolut.

També voldria afegir que malgrat que algun vers potser desentona amb el to espiritual del conjunt pel seu deix excessivament prosaic −“Quina forma d’amor més estranya i més dura!”−, això no aconsegueix enfosquir un poema que, al meu parer, és un dels més profunds i ben aconseguits que s’han escrit mai en català sobre un dels Grans Dubtes que han obsedit la humanitat des que aquesta té consciència de si mateixa.

(Foto: fundaciopalau.cat)

Font àudio: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Nina Simone

2010-05-17T20:41:00.003+02:00

“Ain’t Got No / I’ve Got Life” és l’enèsim himne que la indústria automobilística ha fagocitat per vendre els seus cotxes de gamma alta. Es nota un cert aire d’estafa quan intenten manipular-te sentimentalment perquè assocïis aquella cançó que t’agrada amb un producte que no té res a veure amb el missatge de la cançó −malgrat que fan mans i mànigues perquè ho sembli−.

Per sort, gràcies a Sant Youtube, sempre tindrem l’oportunitat de recuperar petites pastilles d’autenticitat, i tot perquè algun internauta espavilat ha decidit pujar el vídeo a la xarxa i compartir-lo amb tothom. Com aquest directe de l’exuberant Nina Simone, que em sembla senzillament sensacional:

Lluís Calvo

2010-05-11T16:43:00.006+02:00

Lluís Calvo (Saragossa, 1963) és un dels poetes més interessants del panorama literari català actual. Doneu una ullada a Al ras (Perifèric, 2007) i a Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008), però sobretot no deixeu escapar el seu últim poemari, Col·lisions (3i4, 2009), guanyador del XXXVIII Premi Octubre de Poesia.

Col·lisions no és un poemari fàcil, d’aquells que es llegeixen ràpid i et deixen un regust de tòpics refregits sobre la malenconia, el pas del temps i l’amor perdut o imperdible. La imatgeria que gasta és potent, a vegades força críptica, però mai no és gratuïta ni es perd amb floritures per agradar el lector. Per això Lluís Calvo no serà mai un poeta popular, en el sentit menys agraït del terme. Li agrada tensar la llengua. La lectura de la seva poesia pot resultar incòmode en certs moments, però això és, precisament, una de les seves principals virtuts (llegiu “Una remor”, pàg. 28-30).

El jo poètic més pregon de l’autor habita en una mena de distopia contemporània −la seva, la nostra− on la ciutat, els seus límits i els freaks que hi pul·lulen confegeixen un teatre de l’absurd del qual el poeta no és un simple espectador, sinó part inevitable. I atònit mira de sobreviure-hi, de treure’n l’entrellat. El resultat és un grapat de poemes inquietants que, ara mateix, penso que són de lectura imprescindible.

ÀGORA

No hi ha cel: el deliri, amb versallesques ínfules,
evoca un palau kitsch. Escultures, miralls,
daurats i balustrades imiten la grandesa
d’un somni altisonant. Tot és, però, fal·laç:
el Burger King, la bossa i les crispetes
et fan saber que ets a l’extraradi
del mite que revius en la buidor.
Les escales mecàniques aboquen ombres lleus,
deesses amb xandall, paradisos de llauna.
Tot coincideix: el viure, si n’hi ha, és aquí.
Amor, silenci, oblit: oh mots sublims!
Un poeta com cal no et parlarà d’Adidas,
dels jocs de la Nintendo, de Zara o Pull & Bear.
¿Llavors per què confons Bauhaus amb Walter Gropius,
si saps que, avui, és sols una ferreteria?
¿I per què dius Picasso si et parlen de Citroën
i Nike quan la dea corre amb vambes?
El caràcter del temps és la disfressa erràtica.
Escolta la cridòria, ensuma el cos del llop.
“Benvinguts: sou a casa. Apa, nois:
escampeu aquí mateix les meves cendres,
entre els Danone i l’Smirnoff”. Ho veus?
és dura l’èpica i la calma. I ara
deixa que el temps rapinyi una mica de llum,
l’atzar d’una mirada, el vent enllà dels vidres.
I recorda, un cop més, l’oferta 3x2:
compra mort, paga fam i emporta’t, gratis, l’ànima.

(Calvo, Lluís. Col·lisions. 3i4. València, 2009. Pàg. 28)

(radiosantcugat.com)

Bufaplanetes

2010-04-28T16:42:00.010+02:00

Excursió d’EGB, anys vuitanta. L’escola se l’emporta amb els companys de classe a veure el xou Bufaplanetes de Pep Bou. Tal com correspon a un infant, l’actuació el deixa bocabadat durant uns minuts, però després comença a avorrir-se, tot desitjant sortir de la sala d’una vegada per pujar a l’autocar de tornada cap a casa.

Anys després, el nen, ja crescudet, s’adona que Bufaplanetes, a part de ser un espectacle d’entreteniment, també es pot interpretar com una al·legoria de la brevetat de la vida. Ho explica així:

Els humans, igual que les bombolles, naixem d’una barreja de líquids, a la qual −podem especular− una entitat superior alena vida. Algunes bombolles creixen més que d’altres. N’hi ha que es queden soles en un racó i n’hi ha que, gregàries, s’amalgamen i formen bombolles més grans. Algunes ens mostren els seus tons viscosos i lluents, mentre que d’altres s’enfosqueixen plenes de fum grisós. A totes, però, els arriba un mateix final: tard o d’hora −més d'hora que tard− les lleis de la física, implacables, provocaran una explosió que les farà desaparèixer. Però no hi ha temps pel dol. Tot just una bombolla es fa fonedissa i ja n’hi ha unes quantes més que, rabents, surten disparades del tub per abocar-se sense remei a l’abisme que els espera.

(Foto: Atmosfera. Todosalteatro.com)

Versos de Sant Jordi

2010-04-26T17:43:00.009+02:00

La setmana passada el GALL em va seleccionar el poema de temàtica “jordiana” que havia presentat al Segon Concurs de Micropoemes de Sant Jordi. Les persones que el dia 23 d’abril es van acostar a l’estand d’aquesta agrupació teatral per comprar la rosa van poder endur-se el poema imprès en una targeta. En total es van seleccionar sis poemes d’entre tots els que la gent havia anat enviant durant les últimes setmanes.

Soichi Noguchi i la poesia interestel·lar

2010-04-12T17:23:00.009+02:00

Soichi Noguchi és un astronauta japonès nascut a Yokohama l’any 1965. Fa un parell d’anys que viu a la International Space Station (ISS), des d’on fa viatges d’exploració per l’espai. Té obert aquest compte al Twitter i aquest altre al Twitpic, en el qual publica fotografies que ell mateix fa de la Lluna i de diverses parts de la Terra. Les fotos que ha penjat al Twitpic inclouen ciutats vistes des de l’espai, com per exemple València, Londres, Berlín i Nova York, i també moltes del Japó i d’altres països asiàtics i africans. Algunes de les seves fotos de la Lluna són realment espectaculars, ideals per contemplar mentre fem sonar de fons els Nocturns de Chopin.

Noguchi és membre de l’Agència d’Exploració Aeroespacial del Japó (JAXA). Tot xafardejant pel seu web, em va sobtar agradablement trobar una secció dedicada a la poesia de l’espai (Space poetry). Des de fa tres temporades la JAXA publica cadenes de vint-i-escaig poemes de temàtica relacionada amb l’espai, les estrelles, l’infinit... Els poemes originals són en japonès però també es poden trobar traduïts a l’anglès. La majoria d’autors són poetes japonesos i alguns són astronautes o membres de l’Agència. La cosa funciona de la següent manera: seguint el concepte dels tradicionals renga, un poeta escriu uns versos, els quals suggereixen una idea al següent poeta que, al seu torn, escriurà uns versos relacionats amb els primers i, alhora, suggerirà quelcom al tercer poeta, que continuarà seguit d’un quart, cinquè, sisè poeta, etc., fins que es decideixi tancar la cadena de versos. Cada poema −cada baula de la cadena− té sentit per si sol i també un sentit més ampli quan es posa en relació amb els altres.

Aquests renga de l’espai m’han recordat uns poemes de G. Sutton Breiding que vaig traduir l’any passat. El poeta com a artesà? Com a constructor? Com a corredor de fons? Com a filòsof...? No. El poeta com a astronauta, amb el cor arrelat a casa i l’ànima sempre de viatge, espai enllà.

Duke Ellington i Joan Miró

2010-04-02T14:35:00.004+02:00

Actes 26 de març a l’Institut del Teatre de Vic

2010-03-24T20:26:00.003+01:00

Aquest divendres se celebrarà el Dia Mundial del Teatre a la delegació de l’Institut del Teatre de Vic. En realitat la diada és el dia 27, però enguany s’ha decidit avançar els actes al divendres 26 perquè no coincideixin amb el dia fort del Mercat del Ram.

A les 7 de la tarda tindrà lloc la taula rodona “El teatre és útil per l’educació?”, amb els ponents Dolors Collell, Marta G. Otín i Dolors Rusiñol. Presentarà i moderarà Frederic Roda.

A continuació, a les 9 del vespre, es representarà l’obra La gola del llop, de Juanma Palacios, guanyador del Dotzè Premi Boira de Teatre. També es presentarà l’edició de l’obra, que s’ha publicat a la col·lecció “Els llibres de l’apuntador”.

Finalment, es farà públic el nom del guanyador del Premi Boira d’aquest any, que ha estat organitzat pel GALL (Grup d’Actors del Lluçanès) després de la desaparició de la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d’Osona. En aquesta tretzena edició he gaudit de l’honor de ser el Secretari del Jurat. Algunes de les obres presentades −entre les quals, evidentment, es troba la guanyadora− han sigut d’un nivell molt notable.

Us esperem a tots a la representació de La gola del llop. He tingut la sort de poder llegir l’obra abans de ser representada i és d’allò més recomanable. Només us diré que dóna un altre pas de rosca al concepte de “faula”. Ja tinc ganes de veure a l’escenari l’acció dels seus inquietants personatges.

Torelli

2010-03-22T22:37:00.002+01:00

Descobreixo Giuseppe Torelli gràcies a Preludi, de Catalunya Música, un programa matinal d’Olga Cardús que té propietats balsàmiques. Penso que ajuda a començar el dia amb el que podríem anomenar “energia tranquil•la”, valgui l’oxímoron.

Torelli fou un músic del Barroc italià que va viure entre el 1658 i el 1709. Durant uns anys, doncs, fou contemporani de Bach i Telemann.

Fent una cerca a la xarxa trobo el vídeo que insereixo a continuació: el Concert per a violí Op. 8, núm. 8. La peça que ha sonat aquest matí per la ràdio és la núm. 12 del mateix concert.

La forma de les coses, de Neil LaBute

2010-03-14T10:08:00.009+01:00

Les obres amb contingut misogin solen tenir en comú que els personatges masculins, encara que siguin moralment reprovables, sempre acaben redimits davant del públic −o lectors o audiència−, ja sigui perquè es veuen forçats per les circumstàncies a actuar d’una manera determinada o perquè es demostra que han estat víctimes de les “males arts” d’una dona (1). Pels personatges femenins, en canvi, no hi ha redempció possible: o bé són bledes, o meuques, o manipuladores. La forma de les coses −The Shape of Things−, del dramaturg i cineasta nord-americà Neil LaBute, s’inscriu dins d’aquest tipus d’obra. Tanmateix, encara que pugui semblar una paradoxa, és una obra de qualitat notable, que ens presenta, amb alguna dosi d’humor negre, l’actitud i les reaccions d’un ciutadà occidental dels nostres dies quan les coses comencen a anar-li de cara després de portar una existència grisa, sense ambicions. Es tracta de sociologia que qüestiona però que no alliçona. I a partir d’aquí, que cadascú en tregui les seves conclusions.

Adam, un paio més aviat mediocre i passat de moda que treballa de guarda de seguretat en un museu d’art, coneix Evelyn quan aquesta es presenta al museu amb la intenció de pintar un grafit en una escultura exposada. Adam intenta impedir-ho, sense gaire convicció, i acaba seduït per l’actitud incisiva d’Evelyn, però, sobretot, perquè li diu una cosa que fa molt de temps qui ningú no li havia dit: “guapo”. Evelyn li explica que és estudiant d’art i que està preparant la tesi del postgrau. A partir d’aquest moment Adam i Evelyn comencen una intensa relació amorosa i ella l’esperona a canviar els aspectes més negatius de la seva forma de ser, sobretot centrant-se en l’aspecte físic. Així, a mesura que avança l’obra veiem com Adam s’aprima, es cuida, modernitza el seu vestuari i, fins i tot, es fa una operació estètica al nas. Més atractiu físicament, més dinàmic i amb una vida sexual envejable, Adam agafa confiança en si mateix. Tanta, que fins i tot se n’acaba anant al llit amb Jenny, una amiga de tota la vida a qui mai no havia gosat de proposar-li res. Evelyn li demana que, si realment l’estima, deixi de veure els seus amics (Jenny i el seu futur marit Tony), que veuen en Evelyn una mala influència. Adam accepta i deixa de veure’ls.

(Teatral.net)

Quan sembla que La forma de les coses ja no dóna per més i que tot acabarà en una simple trama d’embolics amorosos, es produeix un magistral cop de teatre: Evelyn trenca la quarta paret i presenta als espectadors el treball final dels seus estudis, la seva obra, que no és sinó el mateix Adam. L’ha estat enganyant durant tot aquest temps, l’ha utilitzat de matèria prima per modelar-ho al seu gust. No l’ha estimat mai, simplement necessitava un calçasses a qui poder manipular per convertir-lo en una obra d’art. Adam queda destrossat i, abans d’abandonar l’escenari, recorda a Evelyn que no tot és legítim en art, cosa que ella nega. Intuïm, tot i que això queda a gust de l’espectador, que Adam tornarà enrere i es convertirà de nou en la persona que havia sigut abans, però en pitjors condicions: molt tocat i a més sense amics.

Cal dir que The Shape of Things és una resposta-compensació d’una obra anterior de LaBute, In the Company of Men, en la qual els malparits són dos homes amargats, manipuladors, que no tenen cap mena d’escrúpol i que decideixen desgraciar-li la vida a una dona sorda.

La forma de les coses, dirigida per Julio Manrique, es va representar l’any 2008 al Teatre Lliure i recentment l’hem pogut tornar a veure al Club Capitol. Ha estat un èxit de públic i de crítica. Voldria destacar l’actuació de la Cristina Genebat en el paper de l’odiosa Evelyn i també la d’en Xavi Ricart, que va interpretar Tony.

(LaBute i Manrique)

___________________________

(1) Burkman, Katherine H. “The Web of Misogyny in Mamet’s and Pinter’s Betrayal Games”, dins Staging the Rage. The Web of Misogyny in Modern Drama. Associated University Presses. 1998. Pàg. 29-32. Agraeixo novament a J. Vilaró que em recomanés la lectura d’aquest text.

Bitter Moon (Roman Polanski, 1992)

2010-03-07T13:09:00.004+01:00

Coneguda a l’Estat com Lunas de hiel −el perquè d’aquest plural, inexistent al títol original, és un misteri−. Podeu llegir-ne un parell de ressenyes aquí i aquí.

D’acord, no és la millor pel·lícula de Polanski. El to evocador que gasta sembla tret d’un telefilm de diumenge a la tarda i inclou alguna escena xarona que pretén passar per sublim i acaba fent riure. Però m’agrada. Potser és l’actuació de Peter Coyote el que més m’atrau. O el seu personatge: l’escriptor que decideix fer de la vida la seva gran obra, arribant al límit si cal −penso en Rimbaud, en Gil de Biedma−. També hi ha la bellesa, agradosament expansiva, de Mimi (Emmanuelle Seigner). I la parella que pertany a la middle class britànica (interpretada per Hugh Grant i Kristin Scott Thomas) que ja no espera gaires ensurts de la seva avorrida vida conjugal −i a fe de déu que en tindran algun, d’ensurt−.

La moral final de la història, que ens ve a dir que no val la pena investigar els propis límits perquè segur que caurem a l’abisme, no és sinó la vaselina que necessitava la pel·lícula per ser acceptada en determinats cercles. Un final que, com succeeix a la novel·la de Leopold von Sacher-Masoch (La Venus de les pells), conté un patètic penediment que serveix d’excusa per fer més digerible allò que, molt gustosament, se’ns ha mostrat al llarg de tota l’obra.

A continuació l’escena de la primera trobada d’Oscar i Mimi, que té lloc en un bus de París. Aquí comença la història, primer d’enamorament i després de mútua obsessió, que anys més tard acabarà implicant la tranquil·la parella britànica quan es troben tots quatre a bord d’un vaixell per a turistes amb destí a la Índia.

La pesta, d’Albert Camus

2010-02-28T20:51:00.005+01:00

“La ciutat d’Orà, encara sota administració francesa, és assotada per una estranya malaltia que de seguida esdevé una veritable epidèmia. Als habitants, els costa d’acceptar-ho, perquè un cas com aquest sembla un anacronisme, però no hi ha dubte: es tracta de la pesta. Es decreta el tancament i la incomunicació de la ciutat, que haurà d’afrontar la situació amb les úniques defenses que té: els éssers humans que li plantaran cara [...]”

De la contracoberta de l’edició de "labutxaca"

La pesta d'Albert Camus es va editar el 1947, el mateix any en què Primo Levi va publicar Si això és un home, un llibre cabdal dins de les anomenades memòries de camps de concentració. S’ha d’anar en compte a l’hora de comparar les memòries dels supervivents del nazisme −Primo Levi, Jean Améry, Robert Antelme, David Rousset, Filip Müller i molts d’altres− amb una novel·la volgudament fictícia, perquè sempre hi ha qui vol buscar massa peus al gat i això és caldo de cultiu per al negacionisme. Amb tot, a La pesta trobem passatges que podrien formar part d’aquestes memòries, o que almenys sembla clar que estan inspirats en l’univers concentrationnaire: el tramvia ple de cadàvers que té parada final al crematori, la desesperació d’alguns ciutadans davant de l’avanç implacable de la malaltia, la solidaritat i a la vegada la desconfiança −la por−, la corrupció d’alguns sentinelles, la prioritat de la supervivència diària davant de qualsevol projecte de futur. La presència aclaparadora de la mort.

El narrador ens informa que el seu relat no inclou herois ni s’hi narren històries espectaculars. Cadascú assumeix el rol que li toca segons les seves circumstàncies i tothom intenta dur a terme les tasques encomanades tan bé com pot perquè no té més remei ni escapatòria. Així, els personatges de La pesta són ciutadans normals que no s’apunten a cap gesta heroica, simplement miren de sobreviure, i això vol dir aprendre a conviure amb la pesta, amb la mort. Una mort sobrevinguda, de la qual ningú no en coneix els motius, i per tant angoixosament absurda. L’advertència del narrador a l’últim paràgraf del llibre fa posar la pell de gallina.

Deixant a banda el relat pròpiament dit sobre la pesta i l’analogia amb els camps de concentració, aquesta obra també es pot llegir com una al·legoria de la vida sota un règim dictatorial −del color que sigui− o fins i tot de la rutina i el control de certes organitzacions −religioses, familiars o empresarials−. Sense oblidar que la malaltia i els passos infranquejables són sempre una bona metàfora per parlar de les nostres presons mentals.

Camus, Albert. La pesta [1947]. Edicions 62, col·lecció labutxaca. Barcelona, 2009. Traducció de Joan Fuster.

Espriu

2010-02-23T18:42:00.006+01:00

Ahir es va celebrar −és un dir− el 25è aniversari de la mort d’en Salvador Espriu.

L’Espriu que més he llegit i gaudit és el poeta, en especial El caminant i el mur (1954), un poemari que en una època determinada es pot dir que va ser el meu llibre de capçalera, però també Les hores, Mr. Death i, naturalment, La pell de brau −tot i que aquest últim avui dia pot semblar ingenu en algun dels seus plantejaments−.

De l’Espriu novel·lista en recordo sobretot Laia, un llibre ferotge per diverses raons i que encara ara em faig creus que pogués escriure amb només disset o divuit anys. Com la majoria de genis Espriu va ser precoç.

El teatre que va escriure és immens −i no parlo en termes quantitatius−. Per la seva complexitat lingüística requereix una dicció excel·lent a l’hora de representar-lo, i suposo que aquí rau el problema: sembla condemnat a ser interpretat amb accents xaves i per actors que s’embarbussen.

Com que aquests dies ja hi ha molts blocs que en citen poemes i fragments de narrativa, a continuació us reprodueixo un poema que no és de l’Espriu, sinó d’en Jordi Larios, però que sí que és d’inspiració clarament espriuana. Es tracta d’una versió-resposta irònica, viscuda −Larios viu al Regne Unit−, del famós “Assaig de càntic en el temple”.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Cansat d’aquesta terra
vella, salvatge i tan conservadora,
vaig marxar cap al nord,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Els meus germans, malhumorats, van dir:
“El que se’n va del seu indret, que s’espavili!”,
i jo, ben lluny, vaig adonar-me
que el nord és una terra vella,
salvatge i tan conservadora com la meva,
i que la gent és bruta, innoble, pobra,
tan infeliç com la d’aquí. O potser més.
(Viatjar poc ens torna idealistes.)

Larios, Jordi. El cop de la destral. Cafè Central / Eumo Editorial. Vic, 2006. Pàg. 41.

Intercanvis, de David Lodge (1975)

2010-02-13T12:03:00.007+01:00

Intercanvis (en anglès, Changing Places), del britànic David Lodge, és una de les anomenades “novel•les de campus” −o novel•les que tracten de la vida acadèmica a les universitats−, la lectura de les quals em va recomanar en Jordi Vilaró en un comentari d’aquest apunt. La vaig trobar fa unes setmanes en una paradeta de llibres de segona mà del mercat de Vic, traduïda al català per Joan Masnou i Suriñach i editada per Eumo Editorial (1989).

L’obra ens explica les peripècies de dos professors de literatura anglesa: Philip Swallow, britànic que accepta un intercanvi de sis mesos per anar a una universitat nord-americana, i Morris Zapp, nord-americà que ocuparà durant el mateix temps el lloc de Swallow al Regne Unit. Com a paradigmes dels seus respectius sistemes universitaris, Swallow és un professor sense gaires ambicions que no s’ha especialitzat en cap àrea concreta, mentre que Zapp té talent, és ambiciós i competitiu i es considera una autoritat mundial en l’obra de Jane Austen. Lodge situa l’acció l’any 1969, cosa que li permet parlar d’una època que inclou rebel•lions estudiantils, hippies que practiquen sexe en grup, estudiants idealistes que comencen a ser conscients del seu poder i professors que no acaben de saber quin és el seu lloc.

No revelaré el final ni els punts més calents de la trama per si teniu l’oportunitat de llegir-la. El que sí que us diré és que l’estada en un altre continent representa un xoc tan important pels dos professors que els acaba transformant per sempre, i també que el seu “intercanvi” acaba anant més enllà del despatx universitari...

A part de ser una novel•la de campus, Changing Places també és una obra que utilitza algunes tècniques narratives pròpies del postmodernisme literari, com per exemple la ironia (que amara tot el llibre), la metaficció (els noms de les universitats són inventats i el d’alguns personatges tenen doble sentit) i la diversitat de gèneres (des de la narració clàssica d’uns esdeveniments al guió cinematogràfic, passant per la novel•la epistolar).

La part anglesa de Changing Places és la que m’ha cridat més l’atenció, perquè m’he adonat que alguns dels fets que narra Lodge encara són vigents avui dia: l’aparent privilegi de tenir un despatx i una sala de professors disponible per fer reunions i prendre el te −però sempre en un context de grisor generalitzada i estretor econòmica−, les excentricitats d’alguns professors, els anònims difamatoris, el tactisme per grimpar al poder apunyalant a tort i a dret... i també molts aspectes positius, esclar, però que no apareixen al llibre perquè el que pretén Lodge −m’imagino− és clavar una bona estirada d’orelles al sistema perquè s’adoni de les seves misèries. Això, i que entre tots ens fem un bon tip de riure, que sempre es posa bé.

Gymnopedie núm. 1 - Erik Satie

2010-02-07T12:27:00.008+01:00

(Actualització 21/02/2010: elimino la cançó perquè m'hi han inserit publicitat)

Sobra administració?

2010-02-01T18:59:00.023+01:00

Això és el que suggerien els Monty Python en aquest sketch de fa quatre dècades, un dels més famosos, anomenat “The Ministry of Silly Walks”. Es pot interpretar com una crítica als creixents i ineficaços tentacles de l’administració, però també com una simple collonada de les moltes que van fer aquest excel·lent grup d’humoristes britànics. El vaig veure per primera vegada al C33 ara fa uns anys, en aquella època en què s’emetien els capítols dels Monty subtitulats.

Quan vivia al Regne Unit em vaig fixar que algunes botigues venien pòsters amb l’actor John Cleese (el protagonista de l’sketch) aixecant la cama enlaire en un dels seus caminars ximples, la qual cosa vol dir que aquesta imatge ja forma part de la cultura popular humorística, una de les moltes icones interessants que ens ha donat el país dels Beatles.

Entrevista a Robert Jové

2010-01-27T20:53:00.011+01:00

Fa uns mesos vaig conèixer el poeta d’Olost de Lluçanès Robert Jové. La nòmina d’escriptors i artistes d’origen lluçanès és considerable, gosaria dir que més dels que, estadísticament, correspondrien a la seva migrada població: el mateix Jové, Josep Riera, Vicenç Ambròs, Joan Iborra, Ada Vilaró, Josep Maria Miró, Ramon Erra, Mercè Rocadembosch, Dimitri Coppola... a part d’uns quants grups de música de qualitat notable.

Bé, el cas és que des que el vaig conèixer, m’he anat trobant uns quants cops amb en Robert Jové per compartir cafès, cervesa i impressions sobre el món dels blocs, les lectures poètiques i l’Edna Saint Vicent Millay. Em venia de gust fer-li quatre preguntes i així fixar sobre el paper virtual les seves opinons, els seus projectes...

A continuació podeu llegir la breu entrevista que li he fet i, al final, un dels seus poemes inèdits:

1. Robert, per situar una mica els lectors de Distopies, fes-nos una relació de les obres que has escrit, publicades i inèdites.

Abans que res vull dir-te que com deia Borges jo estic orgullós dels llibres que he llegit més que no pas dels que he escrit. Aclarit això, et diré que fins ara m’han publicat tres llibres, dos Emboscall i l’altre l’editorial El Mèdol: Gelada negra, Cançó de bressol del líquid amniòtic i Espases rovellades.

2. Tens algun projecte literari entre mans?

La veritat és que estic batallant amb dues novel·les des de fa molt temps. No me’n surto. Escriure una novel·la és molt difícil, almenys per mi. També tinc un poemari mig enllestit però no estic pas segur que s’editi mai.

3. Segurament hi ha tantes definicions del terme poesia com escriptors i lectors. Què entens tu per Poesia i què t’impulsa a escriure’n?

Per mi la poesia és un estat d’ànim, un alè que trobo en els llocs més insospitats, una d’aquelles petites coses, com canten els Manel, que ens ajuden a sortir dels pous on a vegades ens enfonsem. És d’aquelles coses que tothom sap el que és però costa definir. En certa manera llegir i escriure poesia avui en dia és un acte revolucionari.

4. Quins són els teus escriptors preferits, els teus imprescindibles?

En poesia Whitman, Màrius Torres, Joan Margarit, William Carlos Williams, Anne Sexton i alguns altres. I en prosa Poe, Cervantes, Cormac McCarthy, Faulkner, Rodoreda, Dostoyevsky i Kafka.

5. Vivim en una societat que valora, per damunt de tot, la immediatesa, el rendiment ràpid i segur, el broc gros, el fast food cultural... En un context així, quin futur creus que té la poesia?

Jo penso que deu tenir el mateix que tenia fa cent anys o que ha tingut sempre. Potser no se’n llegeix tanta com abans però estic segur que se n’edita més que mai. Jo crec que el futur és més negre pels poetes que per la poesia. Aquesta sobreviurà passi el que passi.

6. I per acabar, un exercici d’imaginació: un habitant del neolític es fica en una màquina del temps i arriba als nostres dies. Sorprès, s’adona que hi ha persones que es passen una estona cada dia amorrades a un objecte rectangular fet de paper i lletra impresa. Li aclareixes que de l’objecte se’n diu “llibre” i que l’acció s’anomena “llegir”, però l’home (o dona) del neolític no entén res. Com li justificaries que val la pena tenir uns quants d’aquests objectes a casa i llegir-los de tant en tant?

Jo li diria que si vol aprendre com són les coses per aquí ha d’escoltar i llegir és escoltar amb els ulls.

MEMÒRIES DE L´HORA VELLA

quan miro enrere amb el record
veig un carrer fosc abans que arribi
l’agutzil i encengui els fanals
la llum dels aparadors els panellets els
pètals fosforescents dels rams de flors
escampats pel camí del cementiri l’olor de resclosit
de les festes de precepte boletes de càmfora
tornar vint anys enrere dotzenes d’escolans
uniformats d’armat fumant ridorta d’amagat
a la rectoria després de la processó de dijous sant
veig antics hologrames l’anti-resta dels dies
l’evidència del pretèrit l’ahir més present
evoco una fona maquinada amb fusta de nesprer
un pedaç de pneumàtic i ganes de fer mal
hi ha un univers alternatiu en algun racó del cervell
un nou concepte de la condició humana una
nova dimensió de les mancances defectes febleses
el gamarús que es cansa del gos i el llença a la cuneta
trona un dissabte a la tarda
bereno coca amb xocolata mentre
a la tele un zoom ens acosta al rostre de John Wayne
que atura la diligència fent voltar el fusell
els deutes d’honor no es poden pagar
sinó és amb una espasa esmolada
l’herència malbaratada per un plat de cigrons

(Robert Jové)

Brahms - Sonata per a violoncel Op. 38 I

2010-01-23T13:34:00.004+01:00

Actualització 21/02/2010: elimino la cançó perquè m'hi han inserit publicitat)

Night on Earth (Jim Jarmusch, 1991). Roma

2010-01-15T18:04:00.004+01:00

Fa un parell de mesos us vaig posar el capítol de Night on Earth de Nova York. Avui us poso el de Roma, que he trobat dividit en tres parts. Amb Roberto Benigni de taxista-protagonista, té moments molt divertits, sobretot quan explica al capellà com satisfeia els seus primers impulsos sexuals (Part II).

NIGHT ON EARTH: ROMA

Part I

Part II

Part III

Una "Ventafochs" del 1897

2010-01-10T22:53:00.008+01:00

Llibret comprat en una paradeta de la fira de Sagàs a finals de l'any passat. Es tracta d'una edició del 1897 del conte de la Ventafocs ("Ventafochs"), que aquí també anomenen "Cendrosa". Cliqueu la imatge per veure el conte sencer.

"El viatge dels reis mags", de T.S. Eliot

2010-01-05T18:15:00.004+01:00

“Quina arribada més freda.
La pitjor època de l’any per viatjar,
i el viatge en va ser molt de llarg:
els camins fondos i l’oratge esquerp
en el moment més cru de l’hivern”.
Els camells irritats, amb llagues a les potes, rebecs,
ajaguts damunt la neu que es fonia.
Més d’un cop vam enyorar els palaus d’estiu,
les terrasses i les noietes tendres
que ens servien xarrups.
I els camellers queixosos que renegaven,
que exigien licor i dones o que desertaven,
i les fogueres que se’ns apagaven, la manca de refugis
i les ciutats hostils, els pobles poc hospitalaris
i els llogarets cars i bruts:
va ser molt dur.
Al final vam decidir viatjar de nit,
dormint a estones,
amb veus que ens ressonaven a les orelles i ens deien
que tot plegat era una bestiesa.

Amb l’alba vam arribar a una vall temperada,
humida, sota el nivell de la neu, que feia olor de bosc,
amb un rierol i un molí d’aigua que es batia amb la foscor
i tres arbres retallant-se contra un cel baix.
Vam veure un cavall blanc galopant prat enllà.
Llavors vam arribar a una taverna, fulles de parra a la llinda,
sis mans jugant a daus per un grapat de plata
i tot de peus clavant coces a bótes buides de vi.
Però ningú no ens va informar de res, i així vam continuar
fins que, ja de vespre, vam trobar el lloc, a l’hora justa.
Fou (com aquell qui diu) satisfactori.

Ja fa molt de temps d’això, pel que recordo,
i ho tornaria a fer. Però escolta’m bé
ara, escolta’m
bé: ¿vam fer aquell viatge per un Naixement
o per la Mort? Va haver-hi un Naixement,
sens dubte, en fórem testimonis. Havia vist naixements
i morts, però em pensava que eren diferents. Aquest
ens portà una angoixa amarga, com la Mort, la nostra mort.
Vam tornar a casa, als nostres Regnes,
però ja no ens vam trobar a gust amb l’antiga vida laxa
ni amb un poble que s’aferrava a déus estranys.
Tant de bo m’arribés una altra mort.

__________________

A continuació podeu escoltar T.S. Eliot llegint el poema original en anglès, "The Journey of the Magi":

Comencem l'any amb una mica de Bach

2010-01-01T22:35:00.003+01:00

Les primeres set Variacions de Goldberg (J.S. Bach), interpretades per Glenn Gould:

Els Evangelis, traduïts per Joan F. Mira

2009-12-28T11:04:00.008+01:00

Aquestes Festes, com també per Setmana Santa, són dates ideals per fer un repàs als Evangelis. Em refereixo a rellegir-los no des d’un punt de vista religiós −llevat, esclar, que hom sigui religiós−, sinó des d’un punt de vista cultural, sent conscient del seu pes històric, i literari. Per dur a terme aquesta lectura laica tenim l’ajuda de la traducció dels Evangelis que va publicar Proa, ara fa cinc anys, de la mà d’en Joan F. Mira −que, com tots sabeu, és un valencià il•lustre i no menys il•lustre novel•lista, assagista i traductor−.

Com afirma el mateix Mira a la introducció, “es tracta, en efecte, d’una versió ‘literària’, i no doctrinal ni dogmàtica, dels evangelis […] És a dir, d’una versió feta amb els mateixos criteris que hauria aplicat a la traducció de qualsevol text narratiu, teatral o poètic de la literatura clàssica […]”. Així, per posar-vos només un dels diversos exemples que s’exposen a la introducció, Mira tradueix “alé sagrat” en comptes d’“Esperit Sant”. La raó és que un lector contemporani de l’època en què es van escriure els evangelis entendria que el text parla d’un alè o buf que prové de Déu, més que no pas del concepte d’Esperit Sant tal i com l’entenem nosaltres avui dia, ja que l’Esperit Sant com a “persona divina i autònoma, diferent del Pare i del Fill, en el context d’un dogma, la Trinitat, […] encara no existia com a tal”.

Els que vam rebre una educació catòlica i, arribada l’adolescència, vam apostatar tot jurant que no voldríem saber mai més res de textos bíblics, ara, passats els anys i amb els nervis una mica més calmats, podem gaudir d’aquests textos sense la pressió del dogma −perquè ja no ens el creiem−, sense la sensació d’estar cometent pecats contínuament, deixant-nos entretenir, en definitiva, per uns relats literaris antics que, vulguem o no, han tingut i continuaran tenint una importància cabdal a la Història.

Val a dir que la versió de Mira també inclou “Els fets dels apòstols”, la “Carta de Pau als Romans” i el relat absolutament al•lucinatori de l’“Apocalipsi”. L’Apocalipsi, per cert, avui dia pot continuar sent una bona font d’inspiració per poetastres que busquin textos de referència que els impactin, o també per grups de música sinistra que vagin escassos d’idees a l’hora d’escriure lletres de cançons. Una lectura popular −la de l’Apocalipsi− que ja no espanta ningú, però que té una certa qualitat literària i que és prou recomanable per qui vulgui distreure’s amb una mica de sang i fetge.

Aprofito aquest últim apunt de desembre per desitjar-vos a tots i totes un magnífic Any Nou. Si ens ho proposem, el 2010 serà el millor any de la nostra vida.

Deck the Halls - Smokey Robinson

2009-12-23T19:44:00.003+01:00

(Actualització 21/02/2010: elimino la cançó perquè m'hi han inserit publicitat)

Nova York (XVI). The End

2009-12-23T18:46:00.004+01:00

Dono per acabada la sèrie d’apunts que durant les darreres tres setmanes he dedicat al que vaig viure i veure a Nova York. Em deixo al tinter unes quantes cosetes, com per exemple l’exposició de la Bauhaus al MoMA, la visita al Chelsea Hotel, el barri de Greenwich Village, la Coney Island deserta de finals de novembre... i un parell d’anècdotes més que potser algun dia recuperaré en forma de relat. El cas és que només falta un dia per la nit de Nadal i necessito passar pàgina. La tornada s’està fent molt llarga... Distopies tornarà a partir d’ara a la seva temàtica habitual, que després d’un any i mig encara no sé ben bé quina és.

Nova York (XV). The Heart Is a Lonely Hunter

2009-12-22T21:14:00.004+01:00

La tercera i última obra que vam veure a NY és una adaptació teatral de la novel·la The Heart Is a Lonely Hunter, de Carson McCullers (1940). L’obra es va representar al New York Theatre Workshop −un petit teatre de l’Off-Broadway situat al sud-est de Manhattan−, amb direcció de Doug Hughes −el mateix que va dirigir Oleanna− i dramatúrgia a càrrec de Rebecca Gilman.

Val a dir que l’estrena va arribar precedida d’una certa polèmica: com que el personatge principal de l’obra és sordmut, una associació d’actors amb aquesta discapacitat es va queixar que l’actor que l’interpretava podia parlar i sentir-hi. A més, com que al principi i al final de l’obra el personatge sí que diu unes paraules −representa que expressa en veu alta els seus pensaments−, l’associació va denunciar que per aquest fet havien quedat exclosos del possible càsting. Suposo que no els falta raó, però haig de dir que l’actor escollit −Henry Stram− va brodar el personatge. Tinc un familiar sord que parla amb dificultats, de manera que estic acostumat als gestos i als sons de les persones que pateixen aquestes limitacions físiques i us asseguro que la interpretació va ser per treure’s el barret.

The Heart Is a Lonely Hunter ens presenta John Singer, un home de mitjana edat sordmut que comparteix pis amb el seu amic grec Antonapoulos, que també és mut però amb l’afegit d’una greu discapacitat intel·lectual. L'únic familiar d’Antonapoulos, un cosí que regenta una botiga, decideix tancar-lo en un sanatori mental després d’un petit incident. D’aquesta manera John Singer es queda sol i, profundament afectat, decideix canviar d’aires i comença a freqüentar una pensió a la seva nova ciutat. De seguida s’aplega al seu voltant una sèrie de personatges que troben en Singer un amic comprensiu, una espècie de talismà que els ajuda en les seves misèries diàries: l’amo de la pensió −de qui se sobreentén però no es fa explícit que se sent atret pels nens−, un metge compromès amb el moviment d’alliberament negre, un sindicalista radical, una noia fascinada per la música clàssica −que, limitada pel món que l’envolta, acaba treballant de caixera en un centre comercial−, un jovenet ple de fantasies heroiques però profundament innocent... Com s’ha dit en algunes ressenyes, tothom busca l’afecte de Singer sense adonar-se que és ell qui més afecte necessita, la qual cosa precipita el personatge cap a un desenllaç fatal.

Tenia curiositat per veure com el director i l’escenògraf −Neil Patel− resoldrien el que, a priori, sembla un trencaclosques (almenys per mi, que sóc un profà en el tema): la multiplicitat de llocs on es desenvolupa la trama. La solució va ser tan simple com efectiva: al fons de l’escenari hi van col·locar diverses plataformes mòbils, d’uns set o vuit metres quadrats, que servien com a miniescenaris i que s’anaven desplaçant endavant i endarrere quan l’escena ho requeria. D’aquesta manera s’aconseguia canviar d’escenari ràpidament sense trencar en cap moment el ritme de l’acció.

L’obra em va agradar. Molt. Però també em va agradar el fet d’anar a un teatre diferent, allunyat de la quarantena de teatres del Broadway “oficial”. Algun dia (potser de cara a l’any que ve) us parlaré del sistema de mecenatge de què gaudeixen aquests teatres de l’Off, un sistema que hauria de fer enrojolar de vergonya tots aquells catalans que, podrits de calés, van per la vida d’amants de la cultura i llavors permeten que per mancances econòmiques s’acabin avortant projectes culturals de tota mena. I és que, amics meus, els nord-americans ens passen la mà per la cara en tot, i la cultura no és pas una excepció.

Nova York (XIV). Strand Bookstore

2009-12-21T19:50:00.011+01:00

Aquí sí que em vaig tornar definitivament boig. Estem parlant, probablement, de la botiga de llibres de segona mà més gran del món. "18 milles" –com diu la propaganda− de llibres de tota mena, haguts i per haver, i una gran secció amb primeres edicions, llibres rars i descatalogats. Però on vaig perdre l’oremus va ser a fora, al carrer. Perquè per si no n’hi hagués prou amb la llibreria “interior”, resulta que Strand es troba encerclada, per la part de fora, per una vintena de prestatgeries mòbils on hi trobes, encabits, milers de llibres per només un dòlar. Però això no és tot, dues d’aquestes prestatgeries tenen llibres a 48 centaus! Naturalment, molts d’aquests llibres són per llençar-los directament a les escombraries, però també n’hi molts, moltíssims que es podrien vendre per vint dòlars i el preu continuaria sent raonable. Només per posar uns quants exemples, a la secció de 48 centaus i un dòlar em vaig comprar un assaig de David Hare sobre la seva experiència com a actor, unes novel·les de Joseph Conrad, una de Henry James, un recull de proses d’Stephen Crane, l’obra de teatre Murder in the Cathedral de T.S. Eliot, dos Tennessee Williams, una antologia d’obres breus de Mishima, etc. Em vaig passar dues hores de rellotge a fora, pelant-me de fred, repassant tots els llibres, un per un, i llavors encara em faltava la part de dins, on em vaig comprar, entre d’altres, quatre obres de teatre de David Mamet.

Strand Bookstore es troba situada al número 828 de Broadway i també té una petita franquícia, el Central Park Kiosk, a l’encreuament del carrer 60 amb la Cinquena Avinguda.

Nova York (XIII). The Drama Book Shop

2009-12-21T18:29:00.005+01:00

Una llibreria molt interessant dedicada exclusivament al món del teatre. Situada a 250 West 40th Street, The Drama Book Shop té seccions especialitzades en l’art d’interpretar i dirigir, prestatgeries de temàtica shakespeariana, de teatre clàssic llatí i grec i, no cal dir-ho, de dramatúrgia nord-americana contemporània. Em va sobtar la quantitat ingent de revistes teatrals que hi ha als EUA. En vaig comptar, pel cap baix, una dotzena de diferents, que incloïen, de cadascuna, números actuals i endarrerits −cosa que s’agraeix, perquè una revista pel fet de tenir uns quants mesos d’antiguitat no vol dir que ja no sigui vàlida. És a dir, que hi havia fons editorial fins i tot en revistes−. Revistes gruixudes, que contenien no només assajos i ressenyes, sinó també obres de teatre breus, d’una sol acte.

Em vaig comprar, a part de textos teatrals, un llibre d’introducció a les grans obres clàssiques de l’òpera −d’òpera no en tinc ni idea i algun dia m’hi haig de posar− i un fetitxe personal: una figureta de l’Oscar Wilde, amb abric i bastó d’aristòcrata.

Igual que Midtown Comics, The Drama Book Shop també fa enviaments internacionals.

Nova York (XII). Central Park

2009-12-21T16:40:00.005+01:00

M’estalvio les típiques fotos bucòliques que, per massa ensucrades, acaben empatxant una miqueta. I que consti que al Central Park se’n poden fer moltes i de molt maques, però simplement no em ve de gust posar-les aquí.

Dues imatges només: la primera, la d’un home jove amb bigoti llegint. Mirava de reüll tothom qui passava, no sé si perquè els turistes el distrèiem de la lectura o precisament perquè buscava ser fotografiat pels turistes. I la segona, la de l’"Àngel de les Aigües" a Bethesda Fountain. Tot i que el pobre àngel, la pobra àngela, va cobert de coloms caganers −i fastigosos com només ho poden ser els coloms−, em va fer gràcia fer-li unes fotos, especialment perquè és l’estàtua que surt a Angels in America en la versió televisiva de l’obra de teatre homònima de Tony Kushner.

Nova York (XI). Josep Maria Sert

2009-12-20T21:24:00.007+01:00

A la planta baixa (Grand Lobby) del Rockefeller Center hi trobem uns murals de l’artista barceloní-vigatà Josep Maria Sert: American Progress i Time. Has de saber on són i anar-hi expressament, perquè si vas despistat puges directament als ascensors per anar a fer fotos i vídeos de les vistes, a dalt de tot, i llavors et pots perdre les joies que hi ha una miqueta més avall.

Sempre que penso en Sert em ve al cap una anècdota: deu fer una quinzena d’anys, potser algun més, una senyora prou coneguda del meu poble va anar a un concurs de TV3, un d’aquells concursos de preguntes i respostes i premi en metàl·lic. Doncs bé, en un moment donat li van preguntar quin artista havia pintat els murals de la Catedral de Vic. La senyora va rumiar uns segons i, tota decidida, convençuda que l’havia encertat, va mirar a càmera i va exclamar: “la Pilarín Bayés!”.

Nova York (X). Read

2009-12-16T23:13:00.005+01:00

El millor grafit que he vist mai el vaig trobar a Brooklyn: llegeix, llegiu.

Nova York (IX). Midtown Comics

2009-12-15T20:14:00.006+01:00

Els aficionats al còmic tenen una cita ineludible a Midtown Comics −això ja sembla una guia turística amb tots els ets i uts−. La gent de Midtown té dues botigues, una situada a 200 West 40th Street i l’altra al 459 de Lexington Ave. Per proximitat amb Times Square, que és on anem a parar tots els turistes, la que vam visitar va ser la primera. Són dues plantes senceres on s’hi emboteixen milers de còmics, novel·les gràfiques i mangues de tot tipus: clàssics i moderns, col·leccions senceres, números solts... A part, hi ha la típica secció de figuretes i altres objectes de memorabilia sobre els herois de còmic més populars. Només vam ser-hi trenta minuts, perquè ens hi vam presentar tard (mitja hora abans de tancar, un dia entre setmana), però si algun dia torno a NY (bé, siguem positius: el dia que torni a Nova York) és un dels llocs que vull visitar amb més calma.

Cal dir que Midtown Comics també té botiga a la xarxa i fa enviaments internacionals. Potser us interessa donar una ullada al seu web, sobretot tenint en compte que a dia d’avui un dòlar només val 0,68 euros.

Els èxits del referèndum a Prats de Lluçanès

2009-12-15T16:42:00.002+01:00

Us relato els èxits −en plural perquè en van ser uns quants− del referèndum de Prats de Lluçanès (el meu poble natal), que és el que vaig viure en directe com a voluntari:

Èxit de resultat: ras i curt, el “Sí” va guanyar amb un 98% (un miler de vots), mentre que el 2% restant se’l van repartir, gairebé a mitges, entre els “No” i els vots “En blanc”.

Èxit de participació: la participació va fregar el 40%, en la línia de les eleccions oficials que s’han convocat els últims anys al poble, i per sobre de la mitjana del conjunt de poblacions que van convocar el referèndum.

Èxit polític: vaig veure gent de CiU i d’ERC saludant-se amicalment, fins i tot efusivament, gent que des de fa anys estan enfrontats amb posicions, en teoria, irreconciliables. Veure’ls units, amb un objectiu comú, respectant-se mútuament, em va fer arribar un petit raig d’esperança. Fou una bonica estampa nadalenca. Durarà?

Èxit popular: va anar a votar tot tipus de gent: nanos de setze anys i avis de més de noranta, pares i mares de família i també els solterons del poble, noies que es vestien amb tacons de pam i el millor vestit perquè l’ocasió era solemne, immigrants, despistats que estaven empadronats a un altre lloc i que no van poder votar...

Èxit de credibilitat: durant les hores que vaig seure rere la taula vaig negar el vot a tres persones que, malgrat que sé de sobres que viuen a Prats de Lluçanès, no van poder acreditar-ho. El seu DNI posava un poble diferent i havien perdut el certificat d’empadronament. Us podria assenyalar amb el dit la casa on viuen, perquè és un poble petit i tots ens coneixem, però tot i així no van votar. L’organització va ser molt estricta amb aquests casos, com ha de ser. La seriositat del procés va ser absolutament inqüestionable.

Èxit personal: algunes persones viuen un sol fet a la vida que els transforma radicalment. Per a la majoria, però, són diverses les ocasions en què algun fet ens transforma amb dosis més o menys moderades. Es tracta de petites catarsis que es produeixen cada x anys i que et fan madurar, mirar-te algunes coses de manera diferent, adonar-te que potser anaves ben o mal encaminat, o que potser ja era hora de fer un canvi. Sense dubte, el 13-D va ser una d’aquestes ocasions. Em sentia còmode, amable amb la gent, il·lusionat de formar part d’un col·lectiu humà que té un objectiu comú lloable. Abans-d’ahir, per unes hores, us asseguro que vaig ser millor persona.

Nova York (VIII). Oleanna

2009-12-11T22:55:00.010+01:00

La segona obra de teatre que vam veure durant l’estada a NY va ser Oleanna, de David Mamet. L’obra, dirigida per Doug Hughes i interpretada per Bill Pullman i Julia Stiles, es va acomiadar dels espectadors el 6 de desembre, o sigui que vaig tenir la sort d’enganxar-la pocs dies abans d’acabar-se. Veure “un Mamet” en llengua original i a Nova York és una d’aquelles experiències culturals que guardaré com tresor per més anys que passin.

Oleanna es presenta com a combat dialèctic (els mítics combats dialèctics Mamet!) entre John, un professor universitari, i Carol, una mala estudiant idealista i una mica somiadora. Escrita l’any 1992, en plena escalada del pensament políticament correcte als EUA, l’obra ens mostra com la correcció política, que en principi té objectius lloables, pot arribar a esdevenir terrorífica quan és convenientment manipulada.

Carol assisteix a una tutoria personal al despatx de John, ja que s’adona que va malament amb els estudis i vol millorar. Al despatx es troba amb un professor que només li ofereix solucions a mitges i que, a més, interromp la tutoria amb contínues trucades telefòniques −la falta de comunicació, o l’intent frustrat de comunicació i entesa, és l’altre tema que Mamet aborda en aquesta genial obra−. Quan veu que no se’n sortirà, Carol no dubta a posar una denúncia contra John acusant-lo d’haver-la maltractat i agredit sexualment. Sap que, amb el diktat de la correcció política a la mà, sempre es creuran el seu relat dels fets, ja que ella representa un col·lectiu històricament discriminat (noia jove que intenta tenir èxit a la vida), mentre que John, home blanc i heterosexual de mitjana edat, representa el sistema vigent. Malgrat adonar-se que té el futur professional destrossat, John no accepta el xantatge de Carol (que ha promès retirar la denúncia si John canvia de cap a peus el programa de l’assignatura, tot qüestionant així el sistema universitari vigent en aquella època). Al final el professor perd els estreps i acaba fent allò de què havia sigut falsament acusat.

Amb un ritme i una tensió in crescendo, com a espectador passes en pocs minuts d’empatitzar amb Carol a odiar-la, mentre que John, que al principi no et fa ni fred ni calor (o fins i tot provoca rebuig) al final t’acaba fent llàstima. I és aquí on David Mamet és realment magistral. Amb Oleanna, el dramaturg de Xicago t’instal·la al cervell una bomba de rellotgeria que, hores després, t’acaba esclatant en forma de preguntes incòmodes: ¿Com és possible que em solidaritzi amb el professor justament quan es venja de l’alumna i li clava un parell d’hòsties? ¿Fins a quin punt l’acusació de Carol no té un cert fonament, ja que d’alguna manera sí que ha estat vexada per l’actitud condescendent del professor? ¿Justifica això, en tot cas, destrossar-li la vida a un professional que només intenta fer la seva feina? ¿O no intentava només fer la seva feina? ¿Si Carol fos una bona estudiant, estaria tan radicalment en contra del sistema? ¿Per què la correcció política s’atreveix a qüestionar descaradament la llibertat de càtedra? ¿No estem davant de dos sistemes igualment nefastos −el vigent a principis dels noranta, autoritari i masclista, i el de la imposició de la discriminació positiva−? ¿No és Oleanna, en definitiva, un gran mirall còncau que Mamet ens posa davant dels morros perquè ens adonem de les nostres deformitats, de les nostres reaccions més primàries?

(Photo by Craig Schwartz, taken from http://www.oleannaonbroadway.com/)

Nova York (VII). Library Way

2009-12-09T18:24:00.006+01:00

A l’últim tram de l’East 41st St, per la banda que dóna a la New York Public Library (5a Avinguda), trobem un conjunt de plaques de bronze incrustades al terra amb motius i cites literàries. És l’anomenat Library Way. L’escultor que les va forjar és Gregg Lefevre. Un poema d’Emily Dickinson, uns versos de Langston Hughes, cites de George Braque, Marc Aureli, Thoreau o William Styron... És una passejadeta interessant i entretinguda. Et pots passar una bona estona contemplant, una per una, totes les plaques. N’adjunto un parell o tres d’exemples.

Nova York (VI). Gotham City

2009-12-07T00:02:00.010+01:00

Tinc la impressió (que ja em confirmareu o desmentireu els que heu estat o viscut als EUA) que els nord-americans tenen un sentit de l’humor molt obert, desacomplexat, sa, i que no tenen manies a l’hora d’autoparodiar-se, poders fàctics inclosos. Fa uns mesos vam veure l’Obama ballant al programa d’en Jay Leno, cosa que a Europa seria totalment impensable. Us imagineu un Montilla o un Zapatero marcant-se uns passos de ball al programa d’en Buenafuente? No. Com tampoc no ens imaginem l’Angela Merkel o en Gordon Brown ballant a la tele. Si ho fessin en Sarkozy i en Berlusconi potser ja no ens sorprendria tant, però és que aquests dos són precisament “molt americans” en aquest sentit: saben que són part of the show.

Al West 37th Street, entre la 8a i la 9a Avinguda, vam trobar un parc de bombers (FDNY Engine 26) amb unes lletres a la porta que demostren que un cos tan professional i respectat com el dels firefighters també té sentit de l’humor: The Batcave, és a dir, La Batcova, el centre d’operacions de Batman. Però és que, a més, també tenen el símbol de Batman, el ratpenat, pintat a la paret i a la vorera (vegeu les fotos de més avall). He buscat “FDNY Engine 26” al Google Images i la primera foto que surt és el camió dels bombers sortint del parc. Endevineu quina figureta tenen enganxada al morro del camió: sí, un Batman en miniatura. Aquestes cosetes, que la intel·lectualitat europea titllaria d’infantilisme americà, en realitat ajuden a dessacralitzar les institucions, les porta a nivell de carrer, les fa més accessibles. Al nostre país els bombers serien acusats de frívols. A NY potser generen somriures o indiferència, però segur que ningú no qüestiona la seva professionalitat pel fet de tenir una mica de sentit de l’humor.

(Wikimedia Commons. Hu Totya)

Nova York (V). CBGB

2009-12-06T22:47:00.006+01:00

Com a fan nostàlgic del grup punk The Ramones, no podia faltar una visita al CBGB, la mítica sala de concerts que va veure néixer i créixer molts grups de rock dels anys setanta i vuitanta.

Després d’un llarg litigi amb els propietaris de l’edifici, els llogaters que gestionaven el CBGB van tancar les portes, definitivament, l’any 2006. De totes maneres, segons les guies turístiques i els comentaris de gent que havia estat a Nova York no fa pas gaire, el local, tot i estar tancat, mantenia el tendal amb les lletres CBGB, de manera que s’havia convertit en una mena de santuari a on peregrinaven tots els fans dels Ramones per fer-s’hi fotos. Doncs bé, caldrà que les guies s’actualitzin, perquè ara mateix del CBGB ja no en queda res. Al número 315 de Bowery Street s’hi ha instal·lat una botiga de discos, quadres i roba vintage anomenada John Varvatos. Tot molt bonic, tot caríssim, però ni rastre del tendal. Negoci nou, cara nova. Ha passat el que havia de passar i és normal, no cal enfadar-se. Adjunto una fotografia feta de qualsevol manera per deixar-ne constància.

Nova York (IV). Chicago

2009-12-04T01:44:00.006+01:00

La veritat és que els musicals no m’han cridat mai l’atenció, però la meva parella tenia ganes de veure’n un i evidentment vaig cedir. La meva única condició va ser que no fos The Lion King ni la Mary Poppins −cal posar-se uns límits a la pròpia indignitat−. Al final l’obra escollida va ser Chicago, que em va decebre profundament, potser perquè ja no hi vaig entrar amb gaires ganes. Em va fer l’afecte que els actors i actrius actuaven com autòmats, per inèrcia, suposo que cremats de portar tants anys fent la mateixa funció cada dia. Senzillament no em va arribar, no em va transmetre res.

Bé, seré sincer: no em va transmetre res del poc que vaig veure. La veritat és que havíem estat caminant des de les set de matí (teníem els peus rebentats), al carrer feia molt fred i, per acabar-ho d’adobar, ens havíem pres uns còctels deliciosos poc abans d’entrar al teatre. Amb l’alcohol pujat al cap, l’escalforeta de la sala i la comoditat del seient, va passar l’inevitable: em vaig quedar clapat al cap de deu minuts. Mitja hora després vaig desvetllar-me i per uns moments no sabia on era. Instintivament vaig voler fer un petó a la meva parella, però em vaig equivocar de costat i vaig tocar la dona que tenia a l’altra banda. Vaig demanar disculpes, molt avergonyit, i per assegurar-me que no tindria problemes vaig mirar la cara que feia el seu marit. Cap problema, ell també dormia. I llavors va ser quan vaig fer una inspecció general al públic que m’envoltava i vaig descobrir un panorama desolador: la meitat dels espectadors estaven clapant. Una noia japonesa que teníem just al davant fins i tot s’havia tret les sabates i s’havia mig estirat per poder dormir més bé. Un rajolí de saliva li regalimava galta avall. Juraria que vaig sentir algú que roncava. Va ser la becaina més cara de la meva vida.

Acabada la funció, uns quants actors i actrius van baixar de l’escenari i es van col·locar al vestíbul per recollir donacions per una fundació d’ajuda als malalts de sida. Adjunto la fotografia que vaig fer des del darrere d’una de les actrius. Francament, veure una mica de cuixa de prop va ser el millor d’aquella actuació.

Nova York (III). Tim Burton

2009-12-03T00:48:00.006+01:00

Del 22 de novembre d’aquest any al 26 d’abril de l’any que ve, el MoMA acull una exposició dedicada a en Tim Burton. Quan feia els preparatius pel viatge no ho sabia, de manera que va ser una grata sorpresa anar al MoMA el dia 25 i trobar-me de cara amb tota la genial parafernàlia d’en Tim Burton. El MoMA ja és espectacular per si sol, però si a més hi afegeixes les exposicions temporals, la cosa ja resulta delirant. Ara mateix també n’hi ha instal·lada una de temporal sobre la Bauhaus, que mereixeria un apunt a part.

La pega −si és que n’hi hem de trobar una− és que estava tan ple a rebentar de gent que gairebé s’havia de clavar cops de colze per poder veure bé algunes obres. I és que l’exposició de Burton sembla que ha creat moltes expectatives. Hi podem trobar de tot: els seus dibuixos, quadres, escultures, obres mòbils, esbossos, maquetes i cartells, a més de curtmetratges emetent-se incessantment i sessions especials amb les seves pel·lícules. Un món de fantasia graciós i ocurrent que crida l’atenció als adults tant o més que a la canalla. Petits monstres tendres, nòvies-cadàver, mòmies, extraterrestres... la seva imaginació no s’acaba mai, malgrat que si ho veus tot de cop et pot acabar saturant una miqueta.

A la botiga del museu es poden comprar ninotets dels personatges més coneguts de les seves històries, llibres sobre la seva trajectòria artística, jocs de cartes dedicats a alguns personatges, postals, pòsters, etc. La maquinària Burton està perfectament greixada, i a mi ja em va bé.

Vegeu:

-Tim Burton. Exhibition

-Lurid beauty of monsters: Tim Burton comes to MoMA

-The Making of Tim Burton’s MoMA Animation:

Nova York (II). Thomas Hart Benton

2009-12-02T15:20:00.005+01:00

Thomas Hart Benton (1889-1975) fou un dels principals artífexs del moviment pictòric nord-americà conegut com a Regionalism. Durant els anys vint i trenta va dedicar bona part de la seva energia a viatjar i a pintar quadres i murals que representaven escenes quotidianes de la vida nord-americana.

Pel web de la companyia d’assegurances AXA em vaig assabentar que al vestíbul de la seva seu central, situada al número 1290 de la Sisena Avinguda, es pot veure el conjunt de murals de T. H. Benton anomenat “America Today”, pintat l’any 1929-1930. “America Today” és la culminació d’una reguitzell d’esbossos que l’artista havia fet durant la dècada dels vint mentre viatjava arreu dels EUA. Als murals es pot apreciar tot una sèrie de treballadors que duen a terme les seves tasques diàries (pagesos, recol·lectors de cotó, obrers industrials...) i també escenes d’esbarjo (gent ballant, escoltant música i bevent). Cal dir que sobta trobar uns murals d’arrel, diguem-ne, popular, en una seu central d’una companyia d’assegurances, i el cas és que volia veure’ls abans que algun dia els directius decideixin que ja no fan maco i els retirin (hi són des dels anys vuitanta). Tenia intenció de fer-ne fotografies però està prohibit. Just darrere meu va entrar un altre turista que va treure la càmera i un segurata no va tardar ni un segon a apropar-se-li: “You can take no pics in this area!”. “Ok, sir”. De totes maneres, amb una qualitat d’imatge molt baixa, podeu veure els murals clicant aquest enllaç de l’AXA Gallery i anant al final de tot.

Nova York (I). Presentació

2009-12-02T00:26:00.004+01:00

Torno d’un viatge d’onze dies a Nova York. L’experiència, absolutament fabulosa, només es pot comparar, per contrast, amb l’enorme pena de no haver-m’hi pogut quedar més temps. I és que, després d’aquesta meravellosa setmana i mitja, fa vint-i-quatre hores la Sra. Realitat m’ha clavat una coça al bell mig dels testicles: havia arribat l’hora de tornar. Ja em disculpareu, doncs, si des d’ara fins a Nadal em converteixo en un blòguer monotemàtic. Si un ionqui necessita la seva metadona per desenganxar-se de l’heroïna, jo necessito escriure uns quants apunts sobre la Gran Ciutat per fer més suportable la tornada. Miraré d’evitar els quatre tòpics que tothom ja coneix (tot i que tard o d’hora hi acabaré caient, ho sé) i em centraré en les tres obres de teatre que vaig veure, les llibreries on vaig comprar la trentena de llibres que m’he endut, un parell d’apunts breus sobre art i, potser, alguna anècdota. Començo ara mateix, abans d’anar-me’n a dormir amb en Jet Lag.

Nick Cave - He Wants You

2009-11-18T08:22:00.003+01:00

Un gos, una mancança?

2009-11-16T20:51:00.008+01:00

Sempre he pensat que rere el costum de tenir un animal domèstic s’hi amaga una certa mancança afectiva. M’agraden els gats de carrer, que no tenen amo, però no em fan gràcia ni els gossos, ni els ocells, ni els conillets d’índies. Penso que qui té un animal domèstic del que de debò gaudeix no és de l’animal en si, sinó d’allò que li manca i que inconscientment obté gràcies a l’animaló. Algunes persones grans que viuen soles i tenen un ocellet s’estarrufen en sentir-lo piular perquè en realitat voldrien que algú els parlés. Els que acaronen dolçament un gos voldrien acaronar una persona i obtenir així el seu afecte. Etcètera. Ho dic amb respecte, sense ironia, perquè entenc la fonda tristesa en què viuen aquestes persones. A vegades algú m’ha comentat que “una cosa no té res a veure amb l’altra” o que “la gent no és estúpida, tothom sap distingir perfectament entre un gos i una persona”. Suposo que se’n podria parlar molt, però no puc evitar pensar que, com que tenir un animal a casa és objectivament un acte irracional, per força ha d’haver-hi una raó inconscient que ho justifiqui.

Ahir al vespre vaig recordar tot això mentre llegia el primer volum dels Assaigs de Montaigne. Com sempre, el savi francès té una explicació per tot. Citant Plutarc, Montaigne afirmava que “[...] a propòsit dels qui s’afeccionen a les mones i als gossets [...], la part amorosa que tots portem dins nostre, a falta d’objecte legítim, abans que romandre inútil, se’n forja un de fals i frívol. I veiem que en les seues passions l’ànima s’enganya ella mateixa tot fabricant un objecte fals i fantàstic, fins i tot en contra de la seua pròpia creença, abans que deixar d’actuar contra alguna cosa”.

(Montaigne, Michel de. Assaigs. Llibre primer. Proa. Barcelona, 2006. Pàg. 42)

Night on Earth (Jim Jarmusch, 1991)

2009-11-10T19:04:00.004+01:00

Los Angeles. Nova York. París. Roma. Helsinki.

Cinc ciutats. Cinc conurbacions diverses, cosmopolites. Cinc centres econòmics, polítics i culturals. Cinc destins turístics de primer ordre que sovint amaguen els seu vessant més sòrdid. Cinc taxistes nocturns que ens mostren les grandeses i les misèries −més misèries que grandeses− de tot un elenc de personatges que passen d’esquitllentes per les seves vides, tots ells autèntics ocells de nit. Cinc curtmetratges presentats en forma de pel•lícula que es poden visionar per separat o d’una tirada. Cinc escenes de Nit a la Terra...

Avui em ve de gust mostrar-vos “Nova York”:

Part I

Part II

Bases Premi Boira de Teatre

2009-11-08T12:02:00.006+01:00

Si cliqueu l'enllaç de més avall podeu consultar les Bases del Tretzè Premi Boira de Teatre. Teniu temps de presentar les vostres obres fins al proper 30 de gener. Una vegada dissolta la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d'Osona, enguany la coordinació del Boira serà assumida pel GALL (Grup d'Actors del Lluçanès).

BASES TRETZÈ PREMI BOIRA DE TEATRE

"En els filons siberians". Puixkin

2009-11-04T17:15:00.009+01:00

En els filons siberians,
tingueu algiva paciència;
no serà en va el vostre dolor
ni els vostres pensaments més nobles.

Fidel germana del malfat,
dins la tenebra, l’esperança
deixondirà coratge i joia,
i arribarà el temps anhelat.

L’amor i l’amistat vindran
forçant argolles i cadenes,
com ara a aquest presidi vostre
pervé la meva lliure veu.

Cauran els cadenams feixucs
i les presons. Sortirà a rebre-us
la llibertat amb alegria,
l’espasa us tornaran per fi.

Puixkin, Alexandr S. "En els filons siberians". Traducció d'Elena Vidal i Miquel Desclot. Poema trobat al web de Mag Poesia.

(Puixkin, d'Orest Kiprenksy. Viquipèdia)

El dia de l’ós, de Joan-Lluís Lluís

2009-10-28T17:23:00.006+01:00

El dia de l’ós, de Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), és un dels llibres que feia anys que tenia a la llista de lectures pendents. La setmana passada el vaig trobar, per un euro, a una de les paradetes de llibres de vell que s’instal·len al mercat de Vic tots els dissabtes. Penso que és una novel·la del tot recomanable.

Podeu llegir-ne l’argument clicant aquest enllaç i també aquest altre. El que voldria comentar en aquest apunt és les dues característiques que per mi fan d’El dia de l’ós una novel·la important: la magistral barreja de temps i la problemàtica de la catalanitat simbolitzada en la figura de Bernadette, la nostra protagonista.

1)- L’acció es desenvolupa alhora al segle XXI i al segle XVII, a Prats de Molló. L’autor no ens indica quan es produeixen els salts temporals. En una frase es fa implícit que ens trobem en temps actuals (fax, antenes parabòliques, autocars, cotxes) i a la frase següent deduïm que som quatre segles enrere. Llavors al següent paràgraf podem tornar al segle XXI, i així al llarg de tota la novel·la. Aquesta esquizofrènia temporal crea una tensió i una angoixa creixents, fins al punt que en certs passatges et pots arribar a preguntar si els fets terribles que ens expliquen (i que, per lògica, els situaríem al s. XVII) no estan succeint en realitat avui dia. Si l’autor hagués dividit els salts temporals en paràgrafs o capítols, tota aquesta tensió se n’hauria anat en orris. És a dir, que Joan-Lluís Lluís no utilitza aquesta tècnica de manera esnob o gratuïta, ni per amagar cap mancança a l’argument de l’obra, sinó que, precisament, és l’essència de l’obra. No es tracta, al meu entendre, d’un simple recurs estilístic. La confusió temporal reforça la idea que potser no hem evolucionat tant com ens pensem i que és possible que alguns d’aquests actes primitius (o altres de semblants) es continuïn donant a la nostra Europa civilitzada. D’altra banda, també es pot interpretar com les pors que pateix Bernadette, el temor de no poder desempallegar-se del record del que va succeir fa vuit anys i que encara ara la turmenta.

Val a dir que l’autor només té pietat de nosaltres a la primera frase del llibre, on afirma que “Bernadette Boher entra en aquesta història mentre dorm i somia”. Llavors Bernadette es desperta, però mentre avancem en la lectura almenys ens queda el consol que potser tot plegat només és un malson.

2)- Quan torna a Prats de Molló des de Barcelona, vuit anys després d’haver-ne estat expulsada, Bernadette és l’única habitant que pot parlar català amb fluïdesa (a la novel·la no apareix en cap moment la paraula “català”, simplement es parla de “la llengua”). I no només és l´única, sinó que a més sap que ha d’amagar aquest fet perquè “parlar com els del sud” podria comportar-li encara més problemes. L’al·legoria, aquí, es fa evident: la catalanitat ha estat progressivament foragitada de la Catalunya del nord i, quan sembla que hi torna (en forma de turistes catalans de cap de setmana?) es troba alienada.

El dia de l’ós és una novel·la curta (només té un centenar de pàgines) que t’atrapa des del principi i es llegeix d’una tirada. Cal tenir estómac, però. Espero, tal com demana Joan-Lluís Lluís a la dedicatòria, que els habitants de Prats de Molló l’hagin perdonat.

Sweet Bird of Youth, de Tennessee Williams

2009-10-20T18:27:00.008+02:00

Sweet Bird of Youth (Tennessee Williams, 1959) és una elegia a la joventut perduda, al temps passat irrecuperable, a la certesa angoixant que no es pot fer marxa enrere ni desfer els errors que vam cometre i que potser encara ara estem pagant.

Els dos protagonistes d’aquesta obra de teatre de Williams són Chance Wayne −un bala perduda d’uns trenta anys que hauria pogut ser una estrella del cinema, però que va malgastar el temps convertint-se en gigoló i embolicant-se en petits actes de delinqüència− i Alexandra del Lago −una actriu de mitjana edat que havia format part de l’star system quinze anys enrere, però que una ensopegada fatal, sumada a la seva inseguretat, la va precipitar a l’autoexili−. Chance torna al seu poble (St. Cloud), d’on havia estat foragitat anys enrere per haver mantingut relacions sexuals amb Heavenly, una noia de quinze anys amb un pare racista, extremista religiós, milionari i autèntic gàngster del South nord-americà. Arriba acompanyat d’Alexandra, a qui fa xantatge per obtenir uns diners, sempre amb l’esperança de tornar a ser algú en el món de l’espectacle. La raó que l’impulsa a tornar és que encara està enamorat de Heavenly. Com és d’esperar, el pare de la noia li prepara una rebuda −o més aviat un adéu− digne de les seves activitats delictives. La corrupció dels poderosos i la hipocresia dels anomenats cristians renascuts són els altres grans temes que tracta Sweet Bird of Youth.

La moral que s’extreu de l’obra potser es pot qüestionar, però és d’un realisme implacable: per més que vulguem sotmetre’ns a processos d’alquímia física −cremetes per la cara, gimnasos i operacions d’estètica− i mental −“passo pàgina i començo de nou”, “abans que s’acabi l’any haig de...”−, la realitat és un mirall que cada matí es dedica a repartir bufetades.

Sweet Bird of Youth ens obliga a preguntar-nos si de debò hem aprofitat el temps, si l’hem sabut esprémer per treure’n el màxim profit o si, per contra, hem deixat que els anys se’ns escolessin dedicats a collonades sense importància. No en va, el pas del temps apareix obsessivament a l’obra d’alguns grans poetes. En una escena del segon acte, Chance explica que es va posar a plorar quan va veure per primera vegada el cos nu de Heavenly, i que en aquell moment no va saber que plorava per la joventut, la joventut que irremeiablement s’acabaria envolant per no tornar mai més.

Wilt contra els esnobs i els arribistes

2009-10-20T18:15:00.007+02:00

“[...] és capaç de comprar arengades podrides si qualsevol pallasso ben col·locat dins l’escala social li digués que era l’àpat de moda”.

Sharpe, Tom. Wilt. [1976]. Edicions 62, “labutxaca”. Barcelona, 2009. Traducció de Lluís Comes i Arderiu. Pàg. 108.

Wilt és una novel·la d’humor britànic, satírica, punyent, que carrega sense pietat contra el sistema educatiu, la policia, la intel·lectualitat de baixa estofa i l’ambició desmesurada. Llegiu-la si no ho heu fet, us garanteixo un bon tip de riure. Ha sigut una grata sorpresa trobar-me-la a la col·lecció “labutxaca”.

La vigència de L'inspector de Gógol

2009-10-15T22:40:00.006+02:00

Us reprodueixo l’últim fragment de L’inspector, de Nikolai Gógol, en la versió de Jordi Galceran que vam veure al TNC la temporada passada, dirigida per Sergi Belbel.

En aquesta última escena, els poder fàctics d’una petita ciutat russa de províncies s’adonen horroritzats que l’inspector que han estat subornant és un impostor i que, ara sí, s’ha anunciat l’arribada imminent d’un inspector de debò, enviat per Petersburg.

Podeu canviar els noms dels personatges pels vostres polítics i gestors culturals corruptes preferits...:

ALCALDE: Un moment! Un moment! (L’estrèpit s’atura.) No ens atabalem. (Tots els personatges se’l miren.) ¿Quants diners porteu a sobre?

Tots es miren les butxaques.

DIRECTOR DE L’HOSPITAL: Dos-cents.
DIRECTORA DEL COL·LEGI: Cinquanta.
JUTGE: Vuitanta-dos.
CAP DE CORREUS: Jo no he agafat el moneder.
BÒBTXINSKI i DÒBTXINSKI: Nosaltres tampoc.
ALCALDE: Amb això no farem res. Aquest és un autèntic inspector i l’hem de tractar com a tal. A un funcionari de debò del govern de debò no se’l compra amb quatre rals com volíem fer amb l’altre. Hem de fer servir tot el que tenim. Només així evitarem la desgràcia. (Amb un gest, l’ALCALDE fa alçar un altre cop les reixes de la presó). Aneu a casa, als despatxos, a la caixa comunal, on sigui, i arrambeu tots els vostres estalvis.
JUTGE: Jo puc prendre els diners de les multes i sancions.
DIRECTOR DE L’HOSPITAL: El pressupost per a medicaments no s’ha fet servir encara.

Mentre van parlant, amb un gest de cadascú, les esquerdes de les parets es van tancant.

CAP DE POLICIA: Jo vaig confiscar alguns centenars de rubles la setmana passada.
DIRECTORA DEL COL·LEGI: Les quotes de l’escola es deuen haver pagat avui mateix.
CAP DE CORREUS: En Potxètxuiev ha enviat diners al seu fill que està estudiant a la capital. Encara són a l’oficina.
DÒBTXINSKI: Jo podria, modestament...
BÒBTXINKSI: Jo igual. Modestament.
ALCALDE: Ho ajuntarem tot, ho ficarem en un sobre i que sigui el que Déu vulgui. El meu barret! El barret i l’espasí! Vinga, tots a buscar els quartos.

Tots corren cap a la sortida.
Les darreres són ANNA i MÀRIA.

ANNA: Nena, vés a posar-te el vestit verd, aquell tan escotat. Se’ns torna a girar feina.
MÀRIA: Sí, mama.

Amb un gest de les dones, la darrera esquerda comença a tancar-se.
ANNA i MÀRIA surten.
En l’escenari buit, l’esquerda torna al seu lloc, tot queda com abans.

Fosc

Un poema de Langston Hughes

2009-10-11T13:18:00.029+02:00

El negre parla de rius

N’he conegut uns quants de rius:
n’he conegut uns quants d’antics com el món, rius més vells
..... que el flux de sang que corre per les venes humanes.

La meva ànima s’ha fet pregona com els rius.

M’he banyat a l’Èufrates en néixer l’alba.
He construït una cabana que m’ha bressolat vora el Congo.
He observat el Nil i al seu damunt hi he aixecat piràmides.
He escoltat els cants del Mississippi quan l’Abe Lincoln
..... baixà a Nova Orleans, i he vist la seva pell fangosa
..... tornar-se d’or amb la posta de sol.

N’he conegut uns quants de rius:
rius antics en la penombra.

La meva ànima s’ha fet pregona com els rius.

(Langston Hughes. EUA, 1902-1967)

The Negro Speaks of Rivers

I've known rivers:
I've known rivers ancient as the world and older than the
..... flow of human blood in human veins.

My soul has grown deep like the rivers.

I bathed in the Euphrates when dawns were young.
I built my hut near the Congo and it lulled me to sleep.
I looked upon the Nile and raised the pyramids above it.
I heard the singing of the Mississippi when Abe Lincoln
..... went down to New Orleans, and I've seen its muddy
..... bosom turn all golden in the sunset.

I've known rivers:
Ancient, dusky rivers.

My soul has grown deep like the rivers.

El crit del peresós, de Sam Savage

2009-10-03T13:39:00.005+02:00

El crit del peresós, de Sam Savage −conegut mundialment pel seu cèlebre Firmin−, és una d’aquelles novel·les que em fan una mica de ràbia. Ràbia perquè t’atrapen des d’un bon començament i et mantenen en tensió durant un centenar de pàgines, però llavors es fan progressivament feixugues, van perdent interès i al final et trobes llegint les últimes cinquanta pàgines en diagonal, desitjós d’acabar d’una vegada i passar al següent llibre. Amb això no vull pas dir que no valgui la pena donar-hi una ullada −conté passatges molt divertits−, però diguem que tinc millors candidats per ocupar un lloc important a la meva prestatgeria.

Escrita principalment en format epistolar, El crit del peresós tracta de la davallada a l’infern personal d’Andrew Whittaker, un modest editor d’una revista literària aclaparat pels deutes. Whittaker va heretar uns quants apartaments i blocs de pisos i viu del lloguer que en cobra, però aquests habitatges es troben en estat ruïnós i els llogaters no paguen. De fet, Whittaker no té diners ni per fer-los mínimament habitables. La creixent decadència dels habitatges va en paral·lel al fracàs de la revista literària, que l’editor ja no sap com mantenir. Les cartes que Whittaker envia als llogaters, a la seva exdona i als escriptors que volen publicar a la revista sovint fan petar de riure, són iròniques i carregades de mala llet, però no impedeixen que en llegir-les sentim empatia per les desgràcies del protagonista.

Les dificultats per tirar endavant la revista literària ens mostren la part més fosca i menys agraïda de la literatura: escriptors desesperats per publicar −alguns dels quals no accepten la negativa i acaben comportant-se d’una manera que frega la psicopatia−, el menyspreu dels periodistes culturals per les publicacions alternatives, l’ofec econòmic dels petits editors, les llepades llagoteres per obtenir favors i un cert ressò... tot allò que a vegades preferim obviar, però que malauradament sabem que existeix. Aquesta és, sense dubte, la part més interessant del llibre.

Entre aquestes cartes hilarants trobem fragments d’una història que intuïm que és l’obra que el mateix Whittaker està escrivint −a part de ser editor, Whittaker també aspira a publicar la seva primera novel·la−. Aquests fragments, pel meu gust, es fan pesats i no aporten res al conjunt de la novel·la, fins al punt que me’ls he acabat saltant. I és aquí on se’m presenta el dubte: ¿Sam Savage introdueix aquests passatges per demostrar que Andrew Whittaker és un escriptor poc interessant −ell que afirma que només publica la flor i nata dels escriptors nord-americans−, o simplement El crit del peresós no és una novel·la del tot reeixida, escrita amb un tempo arítmic que fa que t’acabis saltant pàgines per anar directament als fragments més sucosos?

Un poema de Charles Reznikoff

2009-09-29T17:01:00.004+02:00

TE DEUM

No canto pas per les victòries,
atès que no n'he assolit cap,
sinó pel sol de cada dia,
la brisa,
la primavera pròdiga.

No pas per la victòria,
sinó per la feina diària
duta a terme amb constància.
No pel setial damunt de la tarima,
sinó pel seti humil de cada dia.

TE DEUM

Not because of victories
I sing,
having none,
but for the common sunshine,
the breeze,
the largess of the spring.

Not for victory
but for the day's work done
as well as I was able;
not for a seat upon the dais
but at the common table.

(Charles Reznikoff. EUA, 1894 - 1976)

Bars - "Foc al cor"

2009-09-26T11:26:00.002+02:00

Germània, de Tàcit

2009-09-24T23:40:00.001+02:00

A Germània, l’historiador romà Tàcit (s.I-II) analitza els pobles “bàrbars” des de tots els punts de vista possibles: els descriu morfològicament, n’explica la demografia, la cultura, la religió, les tradicions i les formes de vida. Escrita en una època en què l’expansió romana pràcticament havia arribat al seu punt més àlgid −i en la qual els enfrontaments amb els pobles germànics eren freqüents−, aquesta obra no pot ser considerada gens gratuïta ni innocent. Tàcit fa una radiografia de l’enemic i la posa a disposició de l’imperi, no sabem −perquè l’autor no ho explica− si per facilitar el seu anorreament, o potser amb un objectiu diferent, molt més lloable: aprendre a pactar-hi. El cas és que a Germània no trobem cap frase d’odi contra els germànics, cap intenció de ridiculitzar-los o d’humiliar-los. Es limita a descriure’ls. Sigui fet a consciència o no, en el fons Tàcit humanitza l’enemic des del moment en què el reconeix com a grup humà amb uns trets distintius, amb una cultura i una història pròpies. És doncs, possiblement, un dels primers intents d’allò que segles després coneixeríem com a antropologia.

Em pregunto, dos mil anys més tard, quants dels pensadors espanyols que desitgen la nostra desaparició estarien disposats a prendre’s la molèstia d’escriure un assaig per mirar d’entendre’ns. Hi ha dies en què hom se sent més esperançat que en altres, i també s’ha de reconèixer que part de la culpa és nostra. Cal deixondir-nos i deixar enrere aquest ensopiment general. Avui penso que el nostre futur seria millor si fóssim un poble germànic, lluitant amb un escut i una maça i barba rogenca al vent, que com a catalans cofois i tantsemenfotistes del s.XXI. Potser fins i tot ens guanyaríem el respecte d’algun Tàcit espanyol dels nostres dies.

Alcestis, d’Eurípides

2009-09-21T23:30:00.009+02:00

Reconforta adonar-se que en alguns temes sí que hem avançat durant els últims dos mil anys, si més no en aquest racó de món que ens ha tocat viure. Un exemple és el tracte que reben les dones. Alcestis, del dramaturg grec Eurípides (s.V aC), és una obra que avui dia ningú s’atreviria a escriure, si no fos per posar en relleu les injustícies del passat, però en cap cas per celebrar-les.

El protagonista d’Alcestis és Admet, un rei a qui li arriba l’hora de morir, però que tindrà la sort d’escapar-se’n si algú decideix ocupar el seu lloc. Els pares d’Admet es neguen a morir per ell, perquè pensen que tenen tot el dret a viure amb plenitud els anys que els queden, i és Alcestis, la seva esposa, qui decideix posar-se davant de la mort perquè se l’endugui en lloc del marit. De fet, Alcestis fa el que s’espera que faci una dona en les seves circumstàncies, ni més ni menys. Vist amb els nostres ulls d’avui dia, Admet és un personatge que suscita repugnància. S’enfada amb el seu pare, a qui declara tot el seu odi perquè no ha volgut morir per ell, i malgrat que se sent molt afligit per la mort d’Alcestis, en cap moment pensa que la decisió de la dona no és encertada. Al final apareix Hèracles i ho solucionat tot −fa ressuscitar Alcestis−, però no trobem res a l’obra que qüestioni l’actitud d’Admet. Ans al contrari, se sobreentén que és ell qui ha de viure de totes totes, perquè per alguna raó és jove, l’home de la casa, i per tant és qui més dret té a viure. El fet que els seus pares o la seva dona puguin morir en lloc d’Admet es veu com un fet lògic i natural, com l’ordre correcte de les coses.

Desconec si els últims anys s’ha “revisitat” el mite d’Admet, però si no s’ha fet penso que seria interessant. La versió moderna d’Alcestis substituiria el tracte heroic que rep Admet i el convertiria, molt merescudament, en poc més que un maltractador, el reietó de la casa que segrega verí en adonar-se que el que representa li està desapareixent de sota els peus mentre es veu abocat, sense remei, al fons de l’abisme.

(Hèracles lluitant contra la mort per salvar Alcestis. Frederic Lord Leighton)

El blogger no dorm

2009-09-16T18:09:00.002+02:00

Aquesta nit el blogger no pot dormir. Són quarts de dues i demà s’ha llevar, com sempre, a les set de la matinada. Està cansat, però no hi ha manera. El cap li bull d’idees i no para de donar voltes al llit. Decideix sortir a la terrassa a fumar-se unes cigarretes. Fumar li serveix per evadir-se. Li agrada comparar-ho amb una acompanyant que s’avé a passar una bona estona, però de qui no s’espera res més que discreció. Per això el blogger només fuma quan està sol. Entre pipada i pipada, li passa per la ment un garbuix de conceptes que es solapen, que s’empelten els uns als altres. No en treu l’aigua clara i això encara el desvetlla més: pretén perfilar la trama de la novel·la que algun dia ha d’escriure, però no pot evitar començar a escriure mentalment el proper apunt −serà, segur, un apunt memorable, el millor que ha escrit mai−, alhora que no deixa de pensar en aquella maleïda factura que li ha arribat, inesperada, i que no té ni idea de com pagarà.

Mentre continua fumant amb la ment de viatge, núvols enllà, tot d’una succeeix allò que tot home ha somiat alguna vegada: sent un sorollet de peus a uns metres de distància, alça el cap i veu la veïna del pis de dalt en calcetes col·locant una tovallola a l’estenedor. No deu tenir més de vint anys. L’escena només dura cinc segons, perquè la veïna de seguida torna a entrar a casa, però és temps suficient perquè el blogger es quedi de pedra, estupefacte, bocabadat, com un home primitiu que ha vist el foc per primera vegada. Aquelles calcetes, talment un caçapapallones llarguíssim, li atrapen la ment de somiatruites i l’arrosseguen cel avall fins a estampar-la de morros al terra de la terrassa. I aquesta nit la novel·la ja se’n pot anar a pastar fang, l’apunt −si és que mai el publica− ja no serà tan memorable, i la factura no esdevé sinó paper mullat. Només existeix el present, l’ara i aquí. Un manyoc de carn reduït a l’essència més simple, la urgència del moment, i unes calcetes que sense voler-ho s’han convertit en mestresses de la nit.

Que no s'apague la llum

2009-09-14T20:31:00.007+02:00

Després de l'èxit rotund de la consulta d'Arenys, unes quantes dotzenes de poblacions han confirmat que també en convocaran una de semblant. És important, tal i com ja s'ha insinuat, que la convocatòria es faci de manera unitària i al mateix dia. No ens convé un degotall de consultes, setmana rere setmana, que restarien força al conjunt, crearien la sensació que tothom va per lliure i acabarien desviant l'atenció mediàtica. Sembla que anem per bon camí. Només espero, de tot cor, que el Lluçanès estigui a l'alçada de les circumstàncies i també s'apunti a la festa. La majoria d'alcaldes i regidors d'aquesta subcomarca de la Catalunya central són de CiU i ERC, partits que ja han anunciat que donaran suport a les consultes, tot i que possiblement tampoc no les fomentaran. La pilota, doncs, es troba més que mai a la teulada dels ajuntaments i les associacions locals. Deixaran escapar l'oportunitat d'aparèixer als llibres d'història que llegirem d'aquí uns anys?

El verdugo (Luis García Berlanga, 1963)

2009-09-09T20:18:00.006+02:00

Amb guió del mític Rafael Azcona i el mateix Berlanga, El verdugo és considerada una de les millors pel·lícules d’humor negre espanyol i un autèntic al·legat contra la pena de mort.

El vell botxí Amadeo és un home franc i extravertit que ha dedicat bona part de la seva vida a executar condemnats. Sempre va amunt i avall amb el seu maletí, que conté el collar de ferro del garrot vil. No mostra cap remordiment. Duu a terme la seva feina amb professionalitat i no veu cap diferència entre el seu mitjà de subsistència i el de qualsevol altre ciutadà de l’Espanya franquista. Quan la seva filla Carmen es promet amb José Luis, un empleat de les pompes fúnebres, decideix jubilar-se i anar-se’n a viure amb la parella en un pis del Patronato de la Vivienda. Per accedir al pis s’han de complir unes condicions d’estat civil i laborals i la millor manera d’aconseguir-lo és que José Luis es faci funcionari i prengui el relleu d’Amadeo com a nou botxí. José Luis accepta sense intenció d’exercir mai la “professió”, ja que li asseguren que a la majoria de condemnats els hi arriba l’indult. Passen els mesos i viuen relativament bé fins que arriba una fatídica carta que obliga José Luis a desplaçar-se a Mallorca per “administrar justícia”. Pensant que al final es produirà l’indult −“porque siempre llega el indulto”−, tots tres se’n van a l’illa i fins i tot Carmen està contenta perquè finalment se n’anirà uns dies de vacances. L’indult, però, no arriba, i José Luis es veu obligat a matar el condemnat al garrot vil. Intenta escapar-se’n fins l’últim moment, vol presentar la dimissió, però tot és en va. L’escena de l’execució només la podem imaginar perquè no ens la mostren, però s’intueix que els funcionaris de la presó l’han ajudat perquè ell sol no hauria estat capaç de fer-ho.

Al meu entendre, tres escenes justifiquen, per la seva càrrega simbòlica, el visionat d’aquesta pel·lícula: una, els músics de les pompes fúnebres aprofitant el temps lliure, entre enterrament i enterrament, per assajar uns ritmes de jazz −la llum, la vida i la música desimbolta versus el tedi, la grisalla i la mort implícites en el franquisme−. Dues, el nou botxí mig desmaiat, esmaperdut, suplicant que el deixin marxar, essent arrossegat pels funcionaris de la presó cap a la sala d’execució, com si el condemnat fos ell mateix −i en certa manera també ho és−. I per últim, els alegres turistes, la majoria estrangers, gaudint de la Mallorca dels anys seixanta −sol, mar, excursions en vaixell−, ignorants o oblidadissos dels terribles fets que estan succeint a pocs metres del seu escenari de diversió: una persona executada per una dictadura que segueix el seu curs mentre intenta donar una imatge despreocupada, gairebé permissiva, de cara a l’exterior.

Podeu veure la pel·lícula sencera clicant el següent enllaç:

EL VERDUGO

Després d’Arenys, el Lluçanès

2009-09-05T11:43:00.006+02:00

És de preveure que després de la consulta d’Arenys de Munt altres pobles s’hi afegiran i també en convocaran una de semblant −sobretot si el resultat és positiu−. Penso que els següents que s’hi haurien d’afegir, amb caràcter urgent, són tots els pobles del Lluçanès en bloc. Evidentment quan dic això escombro cap a casa, però també penso que seria interessant des d’un punt de vista objectiu:

1) No es tractaria d’un poble aïllat, sinó d’un conjunt de tretze pobles, cadascun amb la seva idiosincràsia, que donarien a la consulta un visió una mica més àmplia. No em costa gaire imaginar el rebombori mediàtic: “Tretze pobles decideixen en massa fer la consulta el mateix dia”.

2) La consulta seria interessant perquè no tots els ajuntaments del Lluçanès són del mateix partit, de manera que la convocatòria aniria més enllà del tactisme partidista d’una formació concreta. Seria, per tant, una proposta políticament transversal.

3) Per últim, el Lluçanès, en contra del que molta gent pugui pensar, no és un territori demogràficament estancat ni poblat només per “catalans de tota la vida” −que, suposadament, votarien en una direcció determinada i impedirien que el resultat fos extrapolable−. Al Lluçanès hi viu, en efecte, molta gent que no se n’ha mogut des de fa generacions, però també hi ha una part prou important de població fruit de les migracions castellanoparlants dels anys cinquanta, seixanta i setanta (que van venir sobretot pel tèxtil), així com una quantitat gens menyspreable de nous immigrants, bàsicament marroquins i llatinoamericans que van arribar des de principis dels noranta fins a mitjans de la dècada actual. De fet, no tinc cap dubte que més d’un nouvingut votaria pel sí i alguns dels de sempre votarien pel no, però això ja són figues d’un altre paner.

La qüestió és, els batlles lluçanesos s’han plantejat de reunir-se per tractar aquest tema? Serien capaços de deixar de banda les diferències ideològiques per fer aquest pas tan important, comptant, òbviament, amb la complicitat d’allò que hem convingut anomenar la “societat civil”? I ni que sigui per pur egoisme municipalista, s’han parat a pensar el que suposaria pel Lluçanès fer una convocatòria d’aquestes característiques?

Estranys al cinema

2009-08-31T16:13:00.011+02:00

Una de les coses que més ens sobta als apassionats de la traducció és la manera com es tradueixen els títols de les pel·lícules. Sovint el títol traduït té ben poc a veure amb el títol original i, per més voltes que hi donis, no aconsegueixes deduir quin raonament es va seguir a l’hora d’escollir-lo. Altres vegades s’utilitza un títol que recordi altres títols exitosos −amb la qual cosa s’atorga a la pel·lícula una referència cinematogràfica inexistent al títol original−. Esporàdicament també es deixa el títol en versió original, tot i que podria traduir-se fàcilment. No se segueix cap lògica a l’hora d’escollir-ne la traducció i tampoc no hi ha un criteri definit.

Val a dir que la culpa de tot plegat no és del traductor audiovisual, que prou feina té amb el text destinat al doblatge o a la subtitulació, sinó que la decisió final sempre és una imposició de la distribuïdora cinematogràfica que comercialitza el film. Si de debò hi ha algun criteri, aquest és estrictament comercial. Trien un títol determinat perquè consideren que pot enganxar més l’audiència que un altre títol (que potser seria més fidel a l’original). En casos així, el traductor només pot callar i cobrar el xec, perquè no té cap poder de decisió.

Vegem uns quants exemples de traduccions estrambòtiques de títols de pel·lícules. Per poc que hi penseu, estic segur que podríem fer una llista inacabable:

- First Blood (Ted Kotcheff, 1982). Literalment, “Primera sang”. És la primera pel·lícula de la saga Rambo. Ni van traduir el títol com cal ni es van trencar gaire el cap amb la solució: aquí la coneixem, simplement, com a Rambo.

- Stranger Than Paradise (Jim Jarmusch, 1984). Es va traduir com a Extraños en el paraíso. La traducció suggereix que existeix un paradís i que aquest paradís és poblat per gent estranya. L’original, en canvi, conté un joc de paraules difícil de traduir i que, en tot cas, no té res a veure amb la traducció. Stranger vol dir “foraster” −el dos protagonistes són originaris d’Hongria−, però el fet que a continuació s’utilitzi el comparatiu “than” suggereix també uns altres significats: “rar”, “poc freqüent”, “desconegut”. És a dir, que el paradís és rar i difícil de trobar, però més desconeguts són aquests outsiders estrangers que el cerquen.

- Airplane! (Jim Abrahams - David Zucker - Jerry Zucker, 1980). Segur que us sonarà quan digui Aterriza como puedas... En aquest cas és evident que la distribuïdora volia donar un toc d’humor al títol i, per aconseguir-ho, va fer una descripció del que podia suggerir-nos la pel·lícula. Si l’heu vist, recordareu que realment és un campi qui pugui. La “traducció” d’aquest títol va influir en una altra pel·lícula, nou anys després, que duia el títol de The Naked Gun (també de David Zucker) i que aquí es va traduir com Agárralo como puedas.

- Sideways (Alexander Payne, 2004). Aquí es coneix com Entre copes. El títol original és difícil de traduir i demana una mica de creativitat. Literalment, vol dir “de costat”. Mirant la pel·lícula, aquest sideways suggereix que els protagonistes no segueixen el corrent de la majoria. Un actua de manera “poc recte” (el que posa les banyes a la núvia) i l’altre és un escriptor frustrat. A més, per esbargir-se fan una ruta del vi per la zona de Santa Barbara, en comptes d’anar a fer-se el turista a la platja. El disseny del cartell inclou una ampolla de vi tombada, amb dos personatges masculins dins, també tombats.

- High Noon (Fred Zinnemann, 1952). Significa “migdia”, “el punt més alt del dia” i, per extensió, “el punt culminant”, l’“apogeu”. No significa Solo ante el peligro, que és com ho van traduir.

- Lost in Translation (Sofia Coppola, 2003). Aquí sí que es van perdre en la traducció. Van deixar el títol original.

Dancing to Charlie Parker's...

2009-08-27T16:37:00.003+02:00

...like a tourist on Permanent Vacation (Jim Jarmusch, 1980)

Odisseu a Telèmac

2009-08-24T19:57:00.006+02:00

Traducció del poema que anunciava aquí

Odisseu a Telèmac

Estimat Telèmac,
La Guerra de Troia
ja es va acabar. No recordo qui fou el vencedor.
Els grecs, sens dubte, perquè només ells deixarien
tants morts lluny de la seva llar.
Amb tot, el camí de retorn a casa em resulta massa llarg.
Mentre hi perdíem el temps, allà, fa l’efecte
que Posidó va estendre els seus dominis.

No sé on sóc ni què és aquest lloc.
Té aspecte d’illa immunda,
amb arbustos, edificis i porcs enormes que grunyen.
Un jardí ofegat de males herbes i alguna reina.
Herba i pedres descomunals... Telèmac, fill meu!
Per un que vagareja, les cares de totes les illes
s’assemblen. I la ment viatja, comptant les ones.
Els ulls, adolorits de mirar l’horitzó,
corren i la carn de l’aigua entumeix les orelles.
No recordo com va acabar la guerra.
Ni tants sols recordo la teva edat.

Creix, doncs, Telèmac meu, creix i fes-te fort.
Només els déus saben si ens tornarem
a veure. Ja fa temps que vaig desviar l’arada
quan Palamedes t’hi posà al davant.
Si nos fos per aquella trampa que em delatà,
encara viuríem junts a la mateixa casa.
Però potser ell tenia raó: allunyat de mi,
estàs resguardat de totes les passions edípiques
i els teus somnis, estimat Telèmac, són innocents.

('Odysseus to Telemachus', by Joseph Brodsky)

Píndar per encàrrec

2009-08-17T19:42:00.003+02:00

Avui dia tindria molt poc prestigi que algú es dediqués a fer poemes per encàrrec. Estic convençut que seria víctima de l’escarni d’altres poetes i també dels lectors. I malgrat tot, una part important dels poemes que ens han arribat de l’antiguitat grega i romana són poemes escrits per encàrrec. Els himeneus i els epitalamis eren poemes nupcials. Els epinicis eren composicions escrites i musicades en honor als guanyadors dels jocs olímpics −l’aristòcrata de torn que guanyava els jocs en la modalitat corresponent oferia una suma important de diners a un conegut poeta perquè li compongués uns versos en honor seu−. I també hi havia molts poemes que no eren cap encàrrec directe, però que el poeta sabia que havia d’escriure per guanyar-se els favors de l’emperador o el general o el mecenes que l’havia de protegir. Horaci va fer aquest tipus de poema. I Catul. I Safo i Píndar i Simònides... Us imagineu que avui dia un dels nostres il·lustres poetes es dediqués a escriure poemes nupcials per encàrrec? O que per guanyar-se els favors de l’administració escrivís versos lloant el president Montilla? O que per obtenir protecció econòmica fes poemes en honor al president de La Caixa o de Telefónica? Doncs això va succeir, repeteixo: alguns dels millors poemes clàssics que conservem es van fer amb aquesta intenció.

Tota aquesta parrafada només és una excusa per reproduir-vos un fragment d’una de les Olímpiques de Píndar, llibre que forma part de la col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge. És la número XI i Píndar la va dedicar a Hagesídam per la seva victòria al pugilat infantil l’any 476 aC:

Olímpica XI

Estrofa

Ara el que cal als homes són els vents,
adés les aigües del cel,
les xopes filles del núvol. Si un home
amb el seu esforç ateny un èxit, els himnes
emmelats li són preludi de paraules futures
i garantia certa de fets poderosos.

Antístrofa

Un elogi així s’ofereix despresament als campions
olímpics. La meva llengua procura a tall de pastora
entonar la teva lloança, però el nostre
èxit depèn del déu, el teu èxit i el meu.
Sàpigues ara, Hagesídam,
fill d’Arquèstrat, que pel teu pugilat

Epode

col·locaré sobre la teva imposant corona d’olivera
el meu flonjo agençament; himnejaré el llinatge
dels locris epizefiris. Acompanyeu-m’hi,
Muses, per celebrar el seguici: us ben dic que
atenyereu un poble que no rebutja els hostes,
entès en coses belles. És guerrer, i ha escalat
els cims de la saviesa. Les guineus lluents
i els lleons braoladors no poden
mai per mi bescanviar el seu natural.

(Traducció de Manuel Balasch)

You're the Nearest Thing to Heaven - Johnny Cash

2009-08-17T19:27:00.003+02:00

Decir casi lo mismo, d’Umberto Eco

2009-08-10T18:13:00.005+02:00

Amb Decir casi lo mismo [Experiencias de traducción] podem gaudir de l’Umberto Eco més humorista. Sense abandonar mai el rigor teòric que el caracteritza, el lingüista italià esquitxa el llibre amb un seguit de comentaris irònics que fan més distès el to acadèmic dels diferents assajos-capítols que comprenen l’obra, i a més ho fa sense trencar excessivament el fil del discurs i sense que, en general, sonin fora de lloc. És per això que llegir aquest llibre de teoria de la traducció no només és útil pel seu valor formatiu, sinó que també pot ser un bon divertimento.

Us reprodueixo un fragment de l’obra, que tracta dels reptes del traductor o adaptador tant pel que fa a la traducció lingüística −la traducció pròpiament dita, és a dir, entre llengües− com a la traducció intersemiòtica −la “traducció” entre diferents sistemes de comunicació, com per exemple l’adaptació cinematogràfica d’un text o l’escriptura d’un poema a partir de la contemplació d’un quadre−:

“Muchos espectadores recuerdan haber visto El séptimo sello de Ingmar Bergman, donde aparece la Muerte jugando al ajedrez con el protagonista. ¿Era la Muerte? Lo que se veía era el Muerte. Si se hubiera tratado de un texto verbal, al traducir dentro de la misma materia sonora, Der Tod (o su equivalente sueco, döden, también de género masculino) se habría traducido como la Morte (o la Mort en francés, o la Muerte en español). En cambio, al tener que mostrar a esta muerte a través de imágenes, Bergman (influido por algunos automatismos verbales) se sintió llevado a mostrarla como un hombre, y eso sorprende a todo espectador italiano, español o francés, acostumbrado a concebir la Muerte como un ser de sexo femenino. [...] Bergman, al mostrar la muerte con semblanzas masculinas, no quería turbar las connotaciones habituales determinadas por los automatismos lingüísticos del destinatario previsto (no quería sorprenderlo), mientras que para un francés, un italiano o un español [...] hace exactamente lo contrario, y añade un elemento de extrañamiento. Me puedo imaginar la sensación de apuro de un viejo falangista, de los que iban a la batalla al grito de ¡Viva la muerte!, pensando como buen macho guerrero en empalmar a una criatura femenina, amante bella y terrible. Me imagino lo perturbador que puede ser para un macho descubrir que debería tirarse gozoso a un viejo señor con la cara embadurnada de cosméticos.”

Eco, Umberto. Decir casi lo mismo. Experiencias de traducción. Lumen. Barcelona, 2008 [2003]. Trad. Helena Lozano Miralles. Pàg. 421-422.

"La mort jugant a escacs". Albert Màlare

"Annus Mirabilis", de Philip Larkin

2009-08-05T17:13:00.005+02:00

Annus Mirabilis

Les relacions sexuals van sorgir
l’any mil nou-cents seixanta-tres
(força tard per a mi)
entre la fi de la prohibició de Lady Chatterley
i, dels Beatles, el primer trenta-tres.

Fins aleshores només hi havia hagut
una mena de desgavell,
una baralla per un anell,
una vergonya que començava a la joventut
i s’escampava fins a l’últim nivell.

Fins que de cop s’aturà la baralla:
tothom va sentir el mateix
i cada vida esdevingué amb escreix
una brillant endevinalla,
un joc que no es podia perdre, tanmateix.

Així doncs, la vida mai no va ser millor
que a l’any mil nou-cents seixanta-tres
(encara que massa tard per a mi),
entre la fi de la prohibició de Lady Chatterley
i, dels Beatles, el primer trenta-tres.

Larkin, Philip. Finestrals [High Windows]. Labreu edicions, 2009. Traducció de Marcel Riera. Pàg. 71.

Cada matí

2009-08-03T16:31:00.009+02:00

Cada matí es produeix la mateixa escena. Una senyora gran de mirada perduda seu a la parada de l’autobús sense intenció de viatjar. Un equatorià es recolza al respatller d’un banc. Porta una gorra que diu España i espera que arribi una furgoneta i se l’emporti a treballar. Un guarda de seguretat aparca la seva chopper a la cantonada de Correus i mira tothom de reüll amb posat autosuficient. Al pàrquing, un encorbatat mossega amb desgana un entrepà dins del cotxe. M’imagino que pensa en objectius i comissions i en com li agradaria guanyar prou diners per anar a esmorzar al bar i poder-ho explicar. A dues passes del semàfor, una noia amb texans blau marí ajustats parla pel mòbil. Abans d’arribar a la plaça, passen dos xicots que parlen sempre d’algun afer molt important. Un gesticula amb moviments enèrgics i l’altre, més aviat capcot, assenteix tota l’estona. Si algun d’ells s’ha fixat mai en mi, sé que jo també sóc “aquell paio que passa per aquí cada dia a la mateixa hora”. El bucle es reinicia exactament cada vint-i-quatre hores, de dilluns a divendres, i es queda en stand-by durant el cap de setmana. Només canvia la llum, que depenent de l’època pot ser des d’inexistent fins a gairebé encegadora. La llum, és clar, i també el fred, que a mesura que avancen les setmanes va modificant el vestuari dels personatges. De cop i volta apareixen jerseis i jaquetes que al cap d’uns mesos també desapareixeran, com ja ho havien fet l’any anterior. L’únic personatge que sempre va vestit igual, plogui, nevi o faci un sol espaterrant, és la senyora gran de mirada perduda. Aquesta senyora també és l’única que, vuit hores després, quan ja estic de tornada, segueix al mateix lloc. Fa la impressió que no s’ha mogut mai de la parada de l’autobús. Per ella el bucle és un fil esguerrat que per error algú va escapçar, potser sense saber-ho, i que ara penja de l’infinit.

La mala fama de Calígula

2009-07-21T18:12:00.012+02:00

[...] Fins aquí hem parlat d’un príncep; ara ens toca parlar d’un monstre [...]

[...] El seu cosí germà Tiberi fou mort per ordre d’ell a traïdoria per un tribú militar que li envià sobtosament; així mateix empenyé el seu sogre Silà a donar-se mort tallant-se el coll amb una navalla [...]

[...] Tingué relacions incestuoses amb totes les seves germanes [...] sovint les féu prostituir pels seus favorits [...]

[...] Gens respectuós i gens delicat envers el senat, permeté que alguns senadors que havien exercit les més altes magistratures, anessin corrent vestits amb la toga al costat del seu carro durant algunes milles, i que s’estiguessin amb un davantal a la cintura, mentre ell dinava, drets al seu capçal o als seus peus; en matà d’altres d’amagat [...]

[...] De vegades, en un combat de gladiadors feia retirar les veles del circ quan el sol era més ardent, i prohibia que ningú sortís [...]

[...] més d’un cop, clausurà els graners i anuncià la fam al poble [...]

[...] Com que el bestiar per al menjar de les feres destinades als espectacles costava massa car, va decidir que fossin esquarterats els condemnats per crims, i, passant revista a diverses presons i sense examinar l’expedient de ningú, situant-se només al centre de l’atri, manà que fossin conduïts a les feres del primer a l’últim [...]

[...] Moltes persones d’honorable categoria, després d’haver-les fet marcar amb un ferro candent, les condemnà a les mines, al treball de les calçades o a les bèsties, o bé les féu estar dins una gàbia, de quatre grapes com els animals, o les féu serrar pel mig, i no pas a tots per motius greus, sinó per haver criticat algun dels seus espectacles o perquè mai no havien jurat pel seu geni. Obligava els pares a presenciar el suplici de llurs fills [...]

Suetoni. Vides dels dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge. Trad. Joaquim Icart.

Coneixia el mite de Calígula per l’obra de teatre homònima d’Albert Camus. A diferència de Suetoni, que de la barreja de fets i llegendes en vol fer història, Camus ens presenta un Calígula que, sense deixar de ser igualment execrable, representa el concepte de la puresa del mal. Al Calígula de Camus hi trobem una certa poesia de l’individu en lluita constant per definir la seva llibertat individual enfront de les normes imposades. Amb tot, l’exemple que ens dóna Camus és negatiu −“[Calígula] no ha comprès que no podem destruir-ho tot sense destruir-nos” (1)− i posa èmfasi en el perill que suposa donar llibertat total a les persones que volen exercir “una voluntat de poder delirant” (2). D’altra banda, cal recordar que Camus va escriure la primera versió de l’obra l’any 1938, en ple auge del feixisme a Europa, de manera que també hi podríem veure un intent d’analitzar psicològicament els dictadors que, com Hitler i Mussolini, van protagonitzar l’època més fosca del s.XX.

(1) (2) Del pròleg de Montserrat Ingla dins Camus, Albert. Calígula [1038-1944]. Edicions 62. Col·lecció El Cangur. Barcelona, 1996. Trad. Montserrat Ingla.

(Albert Camus)

Nota: últim apunt de juliol. Ens retrobem a partir de l'1 d'agost.

Encara fan falta

2009-07-15T19:54:00.008+02:00

Si algú encara dubta de la necessitat d'utilitzar traductors humans, que doni un cop d'ull a aquest anunci de Google que adjunto. És evident que el text original va ser escrit en castellà i que l'han passat per un maleït traductor automàtic. Fa riure i pena alhora.

Un de cada mil

2009-07-12T22:07:00.003+02:00

He sentit dir alguna vegada que, de mitjana, hi ha un lector habitual de poesia per cada mil habitants. Entenc que és lector habitual aquella persona que fa de la lectura de la poesia una de les seves principals activitats de lleure i de gaudi personal i que, a més, també compra poesia de forma regular. No sé d’on es treuen aquestes estadístiques, però m’atreviria a dir que no van pas desencaminades. El meu poble natal té prop de tres mil habitants i dubto que hi visquin més de tres o quatre persones que llegeixin −i comprin!− poesia habitualment. D’altra banda, a Vic hi viuen unes quaranta mil persones. Hi ha més de quaranta lectors habituals de poesia a Vic?

Sigui com sigui, estic convençut que hi ha més d’una persona de cada mil que escriu versos, la qual cosa em porta a una conclusió que també he sentit dir més d’una vegada: que aquest país té més poetes que lectors de poesia.

(Luis Cernuda)

"Odysseus to Telemachus", by Joseph Brodsky

2009-07-11T20:55:00.010+02:00

My dear Telemachus,
The Trojan War
is over now; I don't recall who won it.
The Greeks, no doubt, for only they would leave
so many dead so far from their own homeland.
But still, my homeward way has proved too long.
While we were wasting time there, old Poseidon,
it almost seems, stretched and extended space.

I don't know where I am or what this place
can be. It would appear some filthy island,
with bushes, buildings, and great grunting pigs.
A garden choked with weeds; some queen or other.
Grass and huge stones . . . Telemachus, my son!
To a wanderer the faces of all islands
resemble one another. And the mind
trips, numbering waves; eyes, sore from sea horizons,
run; and the flesh of water stuffs the ears.
I can't remember how the war came out;
even how old you are--I can't remember.

Grow up, then, my Telemachus, grow strong.
Only the gods know if we'll see each other
again. You've long since ceased to be that babe
before whom I reined in the plowing bullocks.
Had it not been for Palamedes' trick
we two would still be living in one household.
But maybe he was right; away from me
you are quite safe from all Oedipal passions,
and your dreams, my Telemachus, are blameless.

Joseph Brodsky

Nota: estic preparant la traducció d'aquest poema. La publicaré durant el mes d'agost.

The Masked Face, de Thomas Hardy

2009-07-06T18:17:00.005+02:00

Em vaig interessar per la poesia de Thomas Hardy arran de l’obra de teatre Els nois d’història (Alan Bennett, 2004), que vam poder veure ara fa uns mesos al Teatre Goya de la mà de Josep Maria Pou. En un moment donat, un dels estudiants d’història, en Posner, recita al vell professor Hector un poema de Hardy, “Drummer Hodge”, que en el context de l’obra em va impactar. “Drummer Hodge” parla d’un timbaler que mor en una guerra indeterminada. Llencen el seu cos, sense enterrar, en una esplanada, i el poema clou amb uns versos preciosos que ens expliquen que Hodge, ara que és mort, ja no podrà apreciar la natura que l’envolta, però que paradoxalment en passarà a formar part per sempre.: “[...] Yet portion of that unkown plain / Will Hodge for ever be; / His homely Northern breast and brain / Grow to some Southern tree, / And strange-eyed constallations reign / His stars eternally”.

Us tradueixo un altre poema de Hardy, “The Masked Face”, que ens parla breument de la vida quan ens aclapara:

El rostre emmascarat

Trobant-me en un espai immens que marejava,
amb una porta a cada extrem,
vaig exclamar: “Què és aquest indret vertiginós,
que no havia vist mai
i no té terra estable?”
“És la Vida”, va contestar el rostre emmascarat.

Vaig preguntar: “Però perquè sóc aquí
si ningú hi vol venir?
Pot clarejar la llum i l’aire,
el terra restar en calma
i que s’obrin de bat a bat les portes?
A pany i clau s’inflen de por i es tornen balbes”.

Llavors amb un somriure fred la màscara
va replicar: “Pobre vassall,
una vegada una ploma d’oca es queixà
a l’escriba de l’Infinit
de les paraules que havia d’escriure
perquè el sobrepassaven”.

The Masked Face

I found me in a great surging space,
At either end a door,
And I said: “What is this giddying place,
With no firm-fixéd floor,
That I know not of before?”
“It is Life”, said a mask-clad face.

I asked: “But how do I come here,
Who never wished to come;
Can the light and the air be made more clear,
The floor more quietsome,
And the doors set wide? They numb
Fast-locked, and fill with fear.”

The mask put on a bleak smile then,
And said, “O vassal-wight,
There once complained a goosequill pen
To the scribe of the Infinite
Of the words it had to write
Because they were past its ken.”

Hardy, Thomas. The Works of Thomas Hardy. Wordsworth Poetry Library. Londres, 1994. Pàg. 490.

Alpens, el poble de la forja artística

2009-06-30T16:54:00.009+02:00

Els poms de les portes, els fanals de l’enllumenat públic, un homenatge al Manelic... Alpens és un petit poble del Lluçanès amb una viva tradició de forja artística. Us recomano que aquest estiu, aprofitant el bon temps, us deixeu caure algun dissabte o diumenge a Alpens. Després de prendre una cervesa ben fresca al Cafè-teatre del poble, podeu passejar pels seus carrers tranquils i admirar el seu art. Algunes de les peces que hi trobareu són aquestes:

PopArb 2009 (VI)

2009-06-27T14:10:00.000+02:00

Manel

PopArb 2009 (V)

2009-06-27T14:09:00.001+02:00

Mazoni

PopArb 2009 (IV)

2009-06-27T14:08:00.001+02:00

Angelina i els Moderns

PopArb 2009 (III)

2009-06-26T19:43:00.000+02:00

Joan Miquel Oliver

PopArb 2009 (II)

2009-06-26T19:41:00.002+02:00

Miqui Puig

PopArb 2009 (I)

2009-06-26T19:40:00.001+02:00

Love of Lesbian

See you, Michael

2009-06-26T17:55:00.003+02:00

L’home a qui havien crescut ales blanques als peus se n’ha anat fent un últim cop magistral de teatre. S’ha envolat, cel amunt. Selenita d’origen, ha decidit tornar al seu lloc de naixença. A partir d’ara l’imaginarem lliscant per la superfície de La Lluna, les nits clares d’estiu, ballant per sempre, incansable, el seu etern moonwalk.

The Judas Kiss, de David Hare

2009-06-22T20:13:00.009+02:00

The Judas Kiss, del dramaturg anglès David Hare, tracta de dos moments crucials de la vida d’Oscar Wilde: el dia abans de ser arrestat per haver comès actes de “gross indecency with other male persons” (any 1895) i la posterior vida d’exiliat a Itàlia després del seu alliberament, dos anys després. Els tres protagonistes són el mateix Wilde, el seu amant i traïdor Lord Alfred Douglas i un amic comú, Robert Ross, que va ser el primer amb qui Wilde mantigué relacions homosexuals. Hi ha un quart protagonista, que no apareix físicament a l’obra, que té un pes important: Constance, l’exdona de Wilde, que va intentar tots els possibles (xantatge inclòs) perquè l’escriptor irlandès abandonés el seu amant i complís amb l’obligació de cuidar els seus dos fills.

La biografia de Wilde és prou coneguda i, si més no, es pot consultar a les biblioteques o tirar pel dret i fer una cerca al google, de manera que no m’hi entretindré.

The Judas Kiss es centra en la possibilitat real que va tenir Wilde d’escapar-se abans de ser empresonat, els seus arguments per oposar-se a la fugida i el posterior rebuig rotund d’arrepentir-se dels seus actes després d’haver passat per les penúries de la presó. L’obra és fictícia i només ofereix una versió del que probablement va passar en aquests dos moments tan importants, però té el bon gust d’anar molt més enllà del sentimentalisme melodramàtic que poden generar les històries que barregen denúncies, empresonaments, passió, despit amorós i misèria en general.

Wilde no va fugir perquè creia que la seva reputació ja estava tocada per sempre i la fugida només hagués confirmat que reconeixia els seus “delictes”. No va aprofitar l’ocasió d’anar-se’n perquè, per damunt de tot, volia mantenir la seva dignitat. I finalment no va fugir perquè és el que li demanava Lord Alfred Douglas, a qui estimava cegament. De fet, The Judas Kiss forma part d’una trilogia de David Hare (juntament amb Skylight i Amy’s View) que té com a pal de paller argumental el “sacrificial love”.

Al meu entendre, la tensió dramàtica arriba al seu punt més àlgid quan Wilde explica a Ross la raó per la qual creu que no el deixaran mai viure en pau, fins i tot després d’haver complert la condemna que se li va imposar. Us tradueixo uns fragments d’unes rèpliques de Wilde a Ross, unes rèpliques que exemplifiquen la por que provoquen les persones que, per damunt de tot, defensen la seva llibertat individual als marges de l’opinió general imposada:

“WILDE: [...] El món busca venjança. Tots em defugiu i ja no es representen les meves obres, no per culpa del pecat −mai per culpa del pecat−, sinó perquè em nego a acceptar la lliçó del pecat. Un patriota que és a la presó per estimar el seu país continua estimant el seu país [...]. He rebut el meu càstig. No és suficient? No és el que se’m demanava? No he patit? No ho he hagut de suportar? Però no, ara volen canviar les normes. He complert, però ara em volen imposar noves obligacions. No en tenen prou amb el càstig, m’han de fer empassar la moral del meu càstig coll avall. Fins que m’ofegui. [...] Em van castigar per simple malícia. Ara em castiguen per donar exemple moral.”

Hare, David. The Judas Kiss [1998], dins David Hare: Plays. 3. Faber and faber. Londres, 2008. Pàg. 343-344.

Eufemismes i punts suspensius

2009-06-20T11:51:00.003+02:00

Fa uns dies us reproduïa aquest poema de Catul tal i com apareix a l’edició actual de la col·lecció “Els clàssics de la Bernat Metge”. Avui us reprodueixo el mateix poema però en la versió que va publicar la Fundació Bernat Metge l’any 1928. Fixeu-vos en els eufemismes i els punts suspensius i, comparant les dues versions, traieu les vostres pròpies conclusions. ¿Algú em pot aclarir si aquesta manipulació era imposada “des de dalt” o si, per contra, era la mateixa Fundació que s’autocensurava?

“T’ho prego, dolça Ipsitil·la, delícies meves, encís meu, vulgues que vingui vora teu aquest migdia. I si m’hi invites, fes més encara: que ningú no passi el forrellat de la teva porta i tu no vulguis anar-te’n, sinó resta a casa i prepara’t a l’amor... Però, si ho vols, digues-m’ho de seguida, car sadollat després d’un bon dinar... el desig em turmenta”.

Amabo, mea dulcis Ipsithilla,
meae deliciae, mei lepores,
iube ad te ueniam meridiatum.
et si iusseris, illud adiuuato,
ne quis liminis obseret tabellam,
neu tibi lubeat foras abire,
sed domi maneas paresque nobis
nouem continuas fututiones.
uerum, si quid ages, statim iubeto;
nam pransus iaceo et satur supinus
pertundo tunicamque palliumque.

Les frases cèlebres

2009-06-16T17:22:00.006+02:00

En general, amb alguna excepció*, no m’atrauen gaire les recopilacions de “frases cèlebres”. Solen ser frases tretes de context, sense matisos −a la nostra vida quotidiana sempre estem matisant el que fem o el que diem− i, per això mateix, adquireixen un to dogmàtic i inflexible que potser ni tan sols té res a veure amb el que va dir l’autor al llarg de la seva obra. Despullades de tot matís o explicació, es converteixen en eslògans fàcils que fan les delícies dels pedants que es volen fer els savis a la sobretaula d’un dinar familiar o mentre prenen un cervesa amb els amics: “Com va dir X, ...”.

Amb tot, n’hi ha algunes que, amb matís o sense, penso que valen la pena de destacar, perquè són el reflex d’un pensament acurat cuit a foc lent al llarg dels anys, una petita píndola de saviesa que tots hauríem de prendre de tant en tant. D’entre les 2.639 “frases cèlebres” de l’Aurea dicta. Paraules de l’antiga saviesa (dins la col·lecció d’Els clàssics de la Bernat Metge), us en llisto unes quantes que m’han cridat especialment l’atenció:

“Feixuc és el pes de la mort sobre aquell que, prou conegut dels altres, mor desconegut d’ell mateix”. Sèneca, a Tyestes.

“Hi ha molts vells que només poden adduir els anys que han viscut, per a demostrar que han viscut molt”. Sèneca, a De Tranqillitate animi.

“No hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als afalacs de la glòria”. Valeri Màxim.

“Tal és el caràcter de la multitud: o humiliació servil o domini tirànic; la llibertat, que està posada entre aquests dos extrems, ni la sofreixen ni la saben emprar”. Titus Livi.

“Diuen que el més savi és aquell a qui espontàniament s’acudeix el que cal fer; el segon lloc és d’aquell que segueix les idees encertades d’un altre”. Ciceró, a pro Cluentio.

-----

*A la xarxa hi ha un bloc interessant, que es diu Diccitionari, dedicat a les frases cèlebres, que té l’encert de posar-les totes en context, escriure la citació completa, donar dades exactes de la font, etc. Doneu-hi una ullada.

Primer aniversari de Distopies

2009-06-16T17:19:00.002+02:00

La saludable digestió de Catul

2009-06-10T23:07:00.006+02:00

“XXXII

T’ho prego, dolça Ipsitil·la meva, la meva delícia, el meu encís, invita’m a venir a casa teva a passar la migdiada. I, si m’invites, fes més encara: que ningú no passi el forrellat a la porta d’entrada, i que no se t’acudi d’anar-te’n, sinó resta a casa i prepara’t a rebre nou cardades seguides. Si, doncs, hi estàs disposta, invita’m ara mateix, perquè, havent dinat, m’he ajagut i, sadoll i de sobines, enasto la túnica i el mantell”.

Catul (s.I aC). Poesies. Els Clàssics de la Bernat Metge. Pàg. 154. Traducció de J. Vergés i A. Seva.

("Cave canem". Mosaic romà).

Journal of an Astronaut, de G. Sutton Breiding

2009-06-08T16:46:00.006+02:00

Després de Yusef Komunyakaa, Stephen Crane i Janet Hamill, acabo amb G. Sutton Breiding aquesta petita sèrie de poetes nord-americans poc coneguts i inèdits en català. A Journal of an Astronaut (Ocean View Books, 1992), Sutton Breiding ens parla de la solitud i el (des)amor des d’una òptica poc habitual en poesia: posa els poemes en boca d’un astronauta que viatja sol amb la seva nau per l’espai interestel·lar. Em recorda vagament l’“Space Oddity” de David Bowie. Són poemes extremament fragmentats, amb molt poques paraules per vers. Penso que prenen tot el seu sentit quan es llegeixen molt a poc a poc, gairebé aturant-se a cada paraula. Us tradueixo “Planetoid” i “The Penultimate”:

PLANETOIDE

Difícil
ara
tornar a La Terra

On sóc
aquí
dins d’aquesta òrbita

Insipirant i expirant
galàxies

Bevent-me el vi dels meteorits

Passant eternament
per les
incomptables crisàlides de l’ésser,

UNA ESTRELLA ÉS LA PARAULA QUE SÓC

El meu aïllament
m’ha silenciat
per sempre

Invisible incolor

La Terra-nova
m’encobreix
essencial i sense déu
perquè l’univers
sol
és massa petit per mi.

Abandonat en el meus secrets,
el meu jo

Sóc
l’últim

moment.

PLANETOID

Difficult
now
to return to Earth

Where I am
here
within this orb

Breating galaxies
in and out

Drinking the wine of meteors

Passing eternally
through
uncountable chrysalids of being,

A STAR IS THE WORD I AM

My isolation has
silenced me
for good

Invisible colorless

Earth-nova
cloak me
ultimate and godless
for the universe
itself
is too smal for my head.

Forsaken in my secrets,
my self

I am
the last

moment.

EL PENÚLTIM

Això és el que he
descobert
No hi ha res aquí
excepte bellesa

I malgrat tot res
que no hagi trobat
als teus braços
Tinc la cara transparent i em brilla com l’or
La fi del temps em flueix per les benes

Retorno

no a La Terra

sinó

a tu

THE PENULTIMATE

This much I have
discovered
There is nothing here
but beauty

And yet nothing
I had not found
in your arms
My face is transparent and golden
The end of time flows through my veins

I return

not to Earth

but

to you

Honraràs pare i mare (a la romana)

2009-06-05T17:08:00.005+02:00

“Comença, petit infant, a conèixer amb un somriure la mare: la teva mare, deu mesos li han portat llargues fatigues. Comença, petit infant: aquell que no ha somrigut als seus pares, ni un déu no l’ha jutjat digne de la seva taula ni una deessa del seu llit”.

(Fragment final de la “Bucòlica IV” de Virgili, dins Bucòliques, pàg. 163. Traducció de Miquel Dolç, 1956. Els Clàssics de la Bernat Metge).

Taras Bulba, de Nikolai Gógol

2009-06-01T09:55:00.008+02:00

Aquests dies m’he llegit Taras Bulba, de Nikolai Gógol, una novel·la curta d’estil èpic-romàntic que ens parla de la vida dels cosacs ucraïnesos al s.XVI. Els cosacs, una ètnia que gairebé fou exterminada durant els primers anys del règim soviètic, havia sigut un poble llegendari que en temps de Gógol encara tenia una presència important a una part del territori que dècades després esdevindria la URSS.

Taras Bulba tracta dels últims mesos del vell Taras i la immersió dels seus dos fills a les formes de vida tradicionals cosaques (la qual cosa implicava, bàsicament, anar a la guerra) i no escatima detalls sobre la brutalitat d’alguns costums o la peculiar manera d’entendre la vida enfront d’altres ètnies amb les quals els cosacs compartien frontera.

Vaig comprar-me el llibre (de segona mà, per un euro, l’edició castellana de l’any 72 de la Biblioteca Básica Salvat) atret per algunes crítiques que qualifiquen aquesta novel·la d’obra mestra, però haig de dir que m’ha decebut bastant, potser perquè hi havia abocat massa expectatives. Allò que en un començament sembla una bona novel·la d’aventures −un d’aquells llibres que tenen l’encert de fer-te passa una bona estona, trepidant, sense insultar-te la intel·ligència− mica en mica es va convertint en un pamflet pro-rus increïblement incendiari, on s’hi aboquen tota mena d’odis contra els polonesos, els tàrtars i els jueus. En efecte, tots els tòpics negatius contra els jueus que ens sabem de memòria −és a dir, que suposadament són avariciosos, covards, materialistes, traïdors i egoistes− amaren el llibre de cap a cap. Els polonesos apareixen com a aristòcrates venuts i els tàrtars són descrits com a salvatges i covards que només s’atreveixen a atacar quan els pobles cosacs es troben pràcticament deshabitats. La “moral” que s’extreu del llibre és ben clara: només els cosacs pro-russos són persones dignes de merèixer viure, ja que encarnen tots els atributs del bon cristià (ortodox): coratjosos, fidels, nobles, posseïdors d’un saber fer i unes tradicions que els fan especials i superiors. La resta de la humanitat pot morir (i, de fet, és convenient que ho faci), però sempre romandrà l’ànima cosaca planant per les estepes ucraïneses...

Francament, feia temps que un llibre no se m’ennuegava d’aquesta manera. Com és possible que l’autor de Taras Bulba sigui el mateix que el de l’Inspector −l’excel·lent comèdia satírica que fa poc vam veure al TNC−?

“The Song of Love”, de Janet Hamill

2009-05-25T17:42:00.009+02:00

Janet Hamill és una poetessa nord-americana, amiga de la cantant Patti Smith. Han fet juntes alguns recitals i és la mateixa Patti Smith qui va prologar el poemari de Hamill Nostalgia of the Infinite (Ocean View Books, 1992). Alguns poemes del llibre vénen acompanyats d’una làmina que reprodueix una obra de Giorgio de Chirico. El poema que us tradueixo es titula “The Song of Love” i porta el mateix nom que el famós quadre del pintor grec-italià:

Cançó d’amor

Àngel magnífic. als teus convulsos braços blancs
sóc un ocell fràgil que canta
en lloança a la gàbia. els meus turmells
s’entreguen desitjosos a les teves
argolles d’esclava

Sóc unes postres suculents color de rosa. el fruit comestible
d’una flor de la jungla. suplicant de ser menjada
als teus convulsos braços blancs
àngel magnífic. sóc una flama que dansa

Adherida als teus ulls de vidre blau
el desig se’m renova eternament
en ones que em col·lideixen a la cintura ancorada
ones amb olor de peix i suor

Els perfums íntims d’una nit d’estiu
m’embolcallen. als teus convulsos braços blancs
àngel magnífic. M’elevo amb la llum de la lluna
que m’emblanqueix la pell. vers l’oceà immesurable
de les estrelles

The Song of Love

Magnificient angel. in your white convulsive arms
I’m a delicate green bird of song
singing in praise of her cage. my ankles
lend themselves willingly to your slave
bracelets

I’m a succulent pink dessert. the edible fruit
of a jungle flower. begging to be eaten
in your white convulsive arms
magnificent angel. I’m a dancing flame

Clinging to your eyes of blue mirrored glass
my desire renews itself endlessly
in waves breaking over my anchored waist
waves that smell of fish and sweat

The intimate odors of a summer night
wrap around me. in your white convulsive arms
magnificent angel. I’m lifted up with moonlight
bleaching my skin. to the measureless ocean
in the stars

(The Song of Love. Giorgio de Chirico)

Llegir els savis allarga la vida

2009-05-20T17:35:00.004+02:00

“Seria cosa llarga de resseguir un a un aquells que han consumit la vida en el joc dels escacs, o de la pilota, o en la dèria de torrar-se la pell als raigs del sol. No són ociosos aquells a qui llurs plaers donen molta feina. Car ja ningú no dubta que s’escarrassen a no fer res aquells que es dediquen a estudis literaris superflus, dels quals n’hi una gran munió entre els romans. Malaltia fou dels grecs això d’esbrinar el nombre de remers que tingué Ulisses, si fou escrita primer la Ilíada o l’Odissea, si són del mateix autor, i altres coses d’aquesta importància, que, si te les guardes per a tu, poc satisfaran la teva consciència íntima, i si les comuniques als altres, no els semblaràs més docte, sinó més enutjós [...] [Només els que es consagren a la saviesa són] els que viuen, car no solament aprofiten el temps de llur existència, sinó que hi afegeixen totes les altres edats: tot el que abans d’ells s’ha esdevingut, ells ho adquireixen. [...] De qui podem dir obertament que es dediquen a veritables deures, és d’aquells que malden cada dia per esdevenir ben familiars amb Zenó i Pitàgores, amb Demòcrit i Teofrast. [...] Ningú d’aquests no et forçarà a morir, tots te n’ensenyaran; ningú d’ells no et farà perdre el teus anys, ans t’hi afegirà els seus [...].”

Sèneca (Còrdova, 4aC – Roma, 65dC). De la brevetat de la vida. Traducció de Dr. Carles Cardó, 1924. Dins la col·lecció dels Clàssics de la Bernat Metge.

(Sèneca. Wikipedia)

"Oda a Pep Guardiola", de Narcís Comadira

2009-05-18T16:57:00.015+02:00

Oda a Pep Guardiola

Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!
Per tu,
la catifa de gespa arranada
es torna un univers de planetes que giren
al teu voltant.
Tu t'alces i renilles
i amb ulls punyents escrutes
l'horitzó bramador.
Sacseges la crinera
del teu dorsal, l'espinada
s'arqueja, mous les cames esveltes i fràgils
i amb braços oberts
debanes la madeixa invisible del joc.
Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!

Salut, fill de la gràcia
i del vent!
Aranya cerebral
que controles els fils
elèctrics de la tarda.
Teixeixes les jugades,
del teixit en fas veles que s'inflen
i en sostens l'entramat.
La gespa es fa mar blava de somnis.
Llavors, mentre llisca la quilla,
tu vigiles de lluny i ets a prop.
Arbre central, pal major
i, alhora, el dofí ensabonat
que segueix el vaixell per les ones.
Salut, fill de la gràcia
i del vent!

Salut, constructor de camins,
geòmetra carnal, arquitecte
de torres de victòria!
Tu enderroques ruïnes antigues,
traces els fonaments de l'edifici nou.
Excaves amb els ulls
negres de voluntat
un feix de rases fèrtils
i, amb el compàs del braços,
amides, i estableixes el pilar poderós
d'on sorgiran els nervis de la màgia.
I si el llapis d'un dit diu: "aquí",
és aquí on la dansa comença,
sota la volta esplèndida
que has bastit paral·lela del cel.
Salut, constructor de camins,
geòmetra carnal, arquitecte!

Salut, oh pagès radical!
Llaurador impenitent, arada, espiga,
tany vigorós que t'has alçat i granes,
feliç, quadribarrat, a les tardes de glòria.
Tu que cobres la glòria
que has donat al company
amb un petó a la galta!
Dius: "aquí". I és aquí.
I entre els pèls de la cara
neix una rosa mascle.
I riuen entendrides les mares catalanes.
Salut, fill etern,
adoslesent perpetu de carona barbada!

Salut, símbol del goig mental
de les ciències exactes!
Salut, cadell suat,
soldat enjogassat
i subtil estrateg de les batalles!
Tu, l'heroi del present,
per més que els segles passin,
no passaràs amb ells.
Romandràs, quan tu i jo siguem cendra,
vivent en la llegenda de la fama
i en aquesta corona modesta que ara treno,
amb vers balbucejant,
per no entorpir l'esclat meravellós
dels versos certes de les teves passades.
Salut, símbol del goig mental
de les ciències exactes!

Comadira, Narcís. Formes de l'ombra. Poesia 1966-2002. Edicions 62 / Empúries. Barcelona, 2002. Pàgs. 498-500.

Stephen Crane. Dos poemes

2009-05-11T19:13:00.008+02:00

Stephen Crane fou un poeta nord-americà de la segona meitat del segle XIX. Va morir molt jove, quan només tenia 29 anys. El que caracteritza la seva poesia és que, paradoxalment, és poc “poètica”, almenys en el sentit tradicional del terme. Llegeixo els seus versos, més aviat, com un reguitzell d’anècdotes inventades, sovint ben ocurrents, que il·lustren les seves obsessions: la impotència davant de la injustícia i l’estultícia, la defensa de la llibertat d’opinió i l’apologia de l’espiritualitat lliure en contra de les religions oficials.

Fa unes setmanes us en vaig traduir un poema. Avui us en tradueixo dos més:

“Friend, your white beard sweeps the ground”

Amic, la teva barba blanca escombra el terra.
¿Què fas aquí, dret i expectant?
¿Esperes veure-ho
un dels teus dies demacrats?
¿Amb els ulls vells esperes veure
la marxa triomfal de la justícia?
No esperis tant, amic!
Enduu-te aquesta barba blanca
i els teus ulls vells
vers paratges més tendres.

Friend, your white beard sweeps the ground.
Why do you stand, expectant?
Do you hope to see it
In one of your withered days?
With your old eyes
Do you hope to see
The triumphal march of justice?
Do not wait, friend!
Take your white beard
And your old eyes
To more tender lands.

“Have you ever made a just man?"

“Has creat mai un home just?”
“I tant, n’he creat tres”, respongué Déu,
“però dos ja són morts.
Quant al tercer...
para l’orella!,
que sentiràs l’espectec sord del seu fracàs”.

"Have you ever made a just man?"
"Oh, I have made three," answered God,
"But two of them are dead,
And the third --
Listen! Listen!
And you will hear the thud of his defeat."

Punt i final a L'Illa

2009-05-11T18:56:00.004+02:00

Fa unes setmanes Edicions del Salobre va publicar El país que he escollit. Antologia poètica. Es tracta de cent seixanta poemes de Robert Graves traduïts excel·lentment per Josep M. Jaumà, que també ha traduït clàssics com William Shakespeare, Thomas Hardy o W.B. Yeats. Us el recomano.

Com que la meva intenció no és pas repetir una cosa que ja ha estat editada i posada al mercat, no veig cap sentit a continuar amb L’Illa de Graves, el meu segon bloc que va néixer ara fa uns mesos com a complement de Distopies i que està dedicat exclusivament a la traducció de poemes d’aquest poeta anglès. Així doncs, no afegiré més poemes a L’Illa, però tampoc l’eliminaré, de manera que quedarà com un petit web de consulta per aquells a qui els vingui de gust fer un tastet de poesia de Robert Graves.

L'esporgada

2009-05-08T17:02:00.003+02:00

A vegades ens convé una bona esporgada: eliminar allò que ens fa nosa, capgirar els pensaments negatius i fer foc nou amb il·lusió renovada.

La natura, com sempre, ens dóna una metàfora excel·lent de molts aspectes de la condició humana. El roseret que l’any passat amb prou feines em va donar cap rosa esquifida −i que durant l’hivern vaig tallar a un pam de terra−, ara presenta un aspecte ben saludable, amb dues roses precioses que en un dia se m’han obert de bat a bat.

Què ho fa que la naturalesa esculli un dia concret i no un altre perquè es produeixi aquest esclat?

Infidels

2009-05-06T22:17:00.007+02:00

Segueixo amb molt d’interès la sèrie Infidels de TV3, des del primer capítol: bons guions, bones trames, localitzacions interiors destacables i, sobretot, el saber fer de la majoria d’actors i actrius que hi actuen.

Dels cinc personatges principals de la sèrie, trobo que n’hi ha dos que mereixen una atenció especial: la Paula (interpretada per Sílvia Bel) i la Cruz (Ingrid Rubio). Els altres tres −Lídia (Montse Guallar), Joana (Montse Germán) i Arlet (Aina Clotet)− potser són personatges menys brodats, o fins i tot un pèl incoherents (em refereixo sempre als personatges, no a les actrius, que són excel·lents): no trobo creïble que una psicòloga experimentada de mitjana edat s’enamori d’un jovencell arrogant, ni tampoc m’acabo de creure els dubtes d’identitat sexual de l’Arlet. D’altra banda, quina manera més tova de reaccionar, la de la Joana!: descobreix que el seu marit ha portat durant anys una vida paral·lela a Buenos Aires −amb dona i criatura alternatius inclosos− i quan es troba amb l’altra es limita a desitjar-li que sigui molt feliç. Penso que, comprensiblement, la majoria de dones en la mateixa situació haurien muntat un cristo de cal déu.

La Paula i la Cruz, en canvi, són personatges més interessants, d’aquells que fan reflexionar. La Paula ho fa d’una manera, diguem-ne, metafísica, mentre que el dia a dia de la Cruz ens planteja qüestions més pràctiques.

La Paula pateix una greu malaltia i li queden pocs mesos de vida. La seva actitud, les seves decisions, les converses que manté amb les amigues, ens conviden a preguntar-nos: ¿és millor tenir els dies comptats i gaudir-los a fons, o acomodar-se en la rutina i deixar passar el temps, sense adonar-nos que el temps passat ja no és recuperable? ¿Val la pena, quan et queden quatre dies, fer mal a algú que t’estima i ho donaria tot per tu, si tu qui estimes és una altra persona? ¿Té sentit dedicar els últims mesos de vida a escriure la novel·la que sempre havies deixat per més endavant? La Paula opta per viure a fons els últims dies, deixa el marit i se’n va amb l’amant, i abandona la novel·la que escrivia per viure-la en carn pròpia −una aposta pel carpe diem en contraposició a l’afany de deixar petjada per la posteritat−.

La Cruz, d’altra banda, és una professional excel·lent, jove i atractiva, que veu com a vegades se la qüestiona precisament perquè és això: dona, jove i actractiva. En algun moment, algú, erròniament, pressuposa que per “arribar lluny” deu haver fet alguna cosa moralment dubtosa, o que simplement utilitza la coqueteria per donar una empenteta als seus objectius. La Cruz representa la dona que s’ha incorporat al món del treball en llocs de responsabilitat però que encara ha d’enfrontar-se al masclisme més retrògrad, el que no accepta que en una empresa una dona pugui ser alguna cosa més que la secre. La Cruz, en efecte, podries ser tu, la teva filla, o la teva parella.

(Fotos: web de TV3)

Cançó de bressol grega, per Savina Yannatou

2009-05-03T23:21:00.006+02:00

(Worldpulsemagazine.com)